Por una sostenibilidad sostenible

Por una sostenibilidad sostenible
Canvi Setze (30/05/05)

Catalunya creix menys del que podria créixer i és menys competitiva del que hauria de ser. Seria un greu error pensar que hi ha una única explicació a aquests fets, que els nostres únics problemes han estat els condicionaments externs de l’actual sistema de finançament pactat entre CiU i PP, i l’opció estratègica a favor de Madrid i València en detriment de Catalunya desenvolupada pel govern del PP amb la silenciosa complicitat de CiU.

És evident que cal resoldre aquests problemes. El propi President del Govern d’Espanya, afirmava recentment: “el sistema de financiación autonómica que tenemos es perfectible, es mejorable, hay que hacerlo más moderno, más eficiente, más incentivador y tiene que producir un aumento de la idea de autogobierno y de la idea de responsabilidad fiscal propia, manteniendo un principio de solidaridad y asegurando que el Gobierno central pueda acometer sus responsabilidades”. I també anunciava a Barcelona que: “el nuevo Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte, que es el instrumento de planificación de largo plazo desarrollado por este Gobierno, va a poner en marcha medidas correctoras para cambiar esta excesiva radialidad de nuestras infraestructuras”

Caldrà estar amatents per assegurar que aquests compromisos es compleixen i, pel que fa al finançament, aprofitar l’elaboració del nou Estatut per incorporar-hi un model fiscal federal de gran ambició com el proposat pel Govern català.

Però estaríem fent un pèssim servei al país si renunciéssim a examinar les nostres pròpies responsabilitats quan imposem limitacions exagerades al nostre potencial de creixement econòmic i restem possibilitats per incrementar la nostra competitivitat.

És insensat negar-se a la connexió de la nostra xarxa elèctrica amb la xarxa francesa. És imprescindible connectar xarxes energètiques. Què hagués estat de nosaltres sense el gas algerià? És insensat bloquejar l’arribada de fluid elèctric que garanteixi la qualitat del subministrament i un volum adequat al consum de les comarques gironines, a les necessitats del sector turístic i als requeriments del tren d’alta velocitat. O és que volem posar en risc la sostenibilitat dels nostres nivells d’ocupació? O limitar els nostres ingressos turístics?

Estant d’acord amb la necessitat d’acabar amb les centrals nuclears tan aviat com sigui possible, i conscients dels problemes plantejats per les centrals tèrmiques no sembla sensat descartar les centrals de cicle combinat, o limitar fins a extrems ridículs les possibilitats de l’energia eòlica. Essent conscients del problema dels residus no sembla lògic oposar-se simultàniament als abocadors, les incineradores i els eco-parcs.

Per defensar el principi de sostenibilitat cal rebutjar una “sostenibilitat insostenible”.

Rodríguez Zapatero en Barcelona

Rodríguez Zapatero en Barcelona
Expansión (27/05/05)

El pasado martes día 23 el Presidente del Gobierno de España, José Luis Rodríguez Zapatero pronunciaba una interesante conferencia económica en el Club Financiero de la Caixa, que fue acogida de forma muy positiva por los principales exponentes del empresariado catalán.

Aunque la conferencia tenía un enfoque económico general, el Presidente del Gobierno a instancias de Ricard Fornesa, Presidente de la Caixa, quiso dejar claras sus intenciones en materia de financiación autonómica a partir del reconocimiento rotundo del “esfuerzo solidario de la sociedad catalana”. No es la primera vez que Rodríguez Zapatero sale al paso del falso tópico de una pretendida insolidaridad catalana, y cabe valorar que lo haya hecho en anteriores ocasiones ante auditorios no tan bien dispuestos como el que le escuchaba en Barcelona. Es una buena forma de abordar el inicio de la negociación de un nuevo modelo de financiación para Cataluña como a la que se comprometió el Presidente del Gobierno cuando afirmó: “el sistema de financiación autonómica que tenemos es perfectible, es mejorable, hay que hacerlo más moderno, eficiente, más incentivador y tiene que producir un aumento de la idea de autogobierno y de la idea de responsabilidad fiscal propia, manteniendo el principio de solidaridad”.

Su análisis de la actual coyuntura económica fue eminentemente positivo, desde la constatación del importante crecimiento de nuestra economía –muy por encima de la media europea– y la reducción del desempleo -760.000 empleos creados durante el último año–. Es de destacar que Zapatero atribuyese parte del éxito económico a la aportación de la inmigración y que pronosticase aún mejores resultados tras la última regularización que incrementará los ingresos fiscales y los de la Seguridad Social.

No olvidó mencionar los dos principales problemas de nuestra economía en estos momentos: la inflación y el déficit exterior, sobre los que comprometió acciones concretas de gobierno. Y, como mensaje central de su discurso, estableció de forma detallada los ejes de la política económica de su gobierno para los próximos años: estabilidad fiscal, estabilidad presupuestaria, reformas económicas, diálogo social y tolerancia. Declarándose acérrimo partidario de la estrategia de crecimiento, empleo y cohesión social definida en la Cumbre europea de Lisboa, Zapatero supo convencer a un auditorio que valora especialmente la estabilidad política y la existencia de un gobierno eficaz, con ideas claras, partidario del diálogo social y capaz de establecer una estrecha complicidad con los sectores más emprendedores y dinámicos de la economía.

Miquel Iceta Llorens
Viceprimer Secretario del PSC

Más reflexión y sosiego

Más reflexión y sosiego
ABC (26/05/05)

Reza el dicho popular que después de la tormenta viene la calma, como demuestra una vez más la evolución de las reacciones sobre la propuesta de nuevo modelo de financiación presentada por el Gobierno de la Generalitat. Después de la tempestad político-mediática inicial, parece que las aguas vuelven a su cauce. Como muchas veces ocurre en política, determinadas propuestas son automáticamente criticadas cuando no rechazadas, simplemente por su procedencia, sin reflexión o tan siquiera sin conocimiento detallado de las mismas.

Pocas semanas tras la presentación de la propuesta, todo indica que el modelo de financiación federal y solidario defendido por el Gobierno catalán ve disminuir el volumen de sus detractores, e incluso recibe importantes apoyos a alguno de los puntos que aparecían como controvertidos.

Hemos de ser conscientes de que algunos jamás entenderán algunas reivindicaciones ni por su procedencia ni por su trasfondo federal. Tampoco nos debería confundir la actitud de Artur Mas, también contrario a la propuesta del Gobierno, según él insuficiente y timorata. La razón no es ésa, todos lo sabemos, lo cierto es que no quiere permitir que haya nuevo Estatuto y nuevo modelo de financiación, convencido por sus asesores de que el hecho de aprobarlos en la presente legislatura le alejaría aún más de la Presidencia de la Generalitat. Ello explica que para Mas sólo sean aceptables las propuestas que sean inasumibles para el resto. Aunque CiU quiera presentar su propuesta como legítima ambición soberanista, su objetivo no es otro que el de hacer imposible la aprobación del nuevo estatuto de Cataluña en la presente legislatura.

Pero tal como deseábamos, los días transcurridos desde el público conocimiento de la propuesta del Gobierno catalán han traído sosiego y algunas buenas noticias. El pasado lunes conocíamos por la prensa alguna de las principales propuestas del gobierno de España para la reforma de la financiación autonómica, y muchas de ellas eran compatibles con la propuesta catalana. También hemos sabido por boca del propio Vicepresidente segundo del Gobierno y Ministro de Economía de la disposición del Gobierno para la creación de agencias tributarias autonómicas consorciadas con la estatal. Como la que se recoge en el reciente acuerdo entre el Presidente de la Comunidad Valenciana y el Partido Socialista del País Valenciano para la reforma de su Estatuto de Autonomía. Curiosamente ese acuerdo ha tenido una acogida favorable por parte de algunos críticos furibundos de la propuesta catalana como Javier Arenas, dirigente del PP andaluz.

En definitiva parece que, para disgusto de algunos, el modelo presentado por el Gobierno catalán, no sólo no es un despropósito, sino que es una propuesta sensata para encauzar las aspiraciones de mayor autogobierno y mejor financiación de los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya. ¿Sería mucho pedir mayores dosis de reflexión y sosiego antes de descalificar toda propuesta surgida de Cataluña?

Miquel Iceta i Llorens
Viceprimer Secretario y Portavoz del PSC

Entrevista en Diariodirecto.com

Entrevista a Miquel Iceta
Diari digital diariodirecto.com (3ª. Setmana maig 2005)

“Sin justicia social no cabe el ejercicio pleno de los derechos”

Redacción: Desde el PSOE no para de hablarse de la propuesta de financiación catalana, normalmente para decir que no se está de acuerdo. Desde el PSC y desde Cataluña, ¿cómo se ve este disenso entre socialistas?
M. Iceta: El Presidente Rodríguez Zapatero ha afirmado la necesidad de reformar el sistema de financiación autonómica y de que Cataluña vea mejorada su financiación pero discrepamos aún en qué grado pueda establecerse ese nuevo sistema a partir de la reforma del Estatuto catalán y en cuán profunda ha de ser la reforma del sistema vigente. Estoy convencido de que sabremos resolver esas discrepancias.

Redacción: ¿Está de acuerdo con el ministro Sevilla, que vaticinó nada menos que la muerte del Estado si se generalizase la propuesta de financiación catalana?
M. Iceta: No. Si así fuera el PSC no la habría suscrito.

Redacción: ¿Cómo valora las declaraciones de Ibarra, en las que llegó a llamar “cretinos” a los padres de esta propuesta? ¿No cree que se está tensando peligrosamente la relación entre comunidades?
M. Iceta: El debate territorial exige sosiego y argumentos, no crispación ni descalificaciones. Ahí no nos encontrarán.

Redacción: ¿En España hay “comunidades subsidiadas”? De ser así, ¿cuáles son?
M. Iceta: En España hay Comunidades con niveles de desarrollo económico distintos y las más desarrolladas han contribuido a la mejora de las demás. Así ha sido y así debe seguir siendo con un sistema que no penalice la mayor capacidad de crecimiento de Comunidades como Cataluña. De no ser así, todas las Comunidades acabarían siendo perjudicadas.

Redacción: Explíqueme su opción: ¿Federalismo “simétrico” o “asimétrico”?
M. Iceta: Un federalismo que contemple el carácter plurinacional, pluricultural y plurilingüe de España.

Redacción: ¿No es el federalismo “asimétrico” una forma de desigualdad?
M. Iceta: Reconocer el carácter plurinacional de España no tiene porqué suponer privilegio alguno.

Redacción: ¿No cree que una batería fuerte de reivindicaciones desde la Generalitat podría desgastar a Zapatero, al ser vendida por el PP como una cesión a los nacionalistas y un ataque a España?
M. Iceta: El PP pactó con el PNV y con CiU. También negoció con ETA. Pero no aceptará jamás que Zapatero lo haga pues constantemente pretende negar la legitimidad del gobierno elegido democráticamente por los españoles.

Redacción: ¿Cómo va el Estatut? ¿Se detallará la propuesta de financiación en el texto?
M. Iceta: Hemos acabado ya la primera lectura y hemos topado con una docena de discrepancias importantes en ponencia. Una de ellas es la financiación, cuestión en la que CiU plantea como irrenunciable la exigencia de un sistema similar al del concierto económico. Habrá que ver si en la cumbre de líderes catalanes del próximo 11 de junio se allanan las dificultades.

Redacción: ¿Cree que existe una imagen distorsionada de Cataluña en el resto de España? ¿A qué cree que se debe?
M. Iceta: Hay quien está interesado en difundir una imagen insolidaria de Cataluña, que ni se corresponde a la realidad ni a la voluntad mayoritaria de los catalanes. Eso se debe a intereses políticos y económicos no siempre confesables y también a una cierta dificultad nuestra para hacernos entender.

Redacción: En otro orden de cosas, ya a nivel nacional y teniendo en cuenta su compromiso a “cara descubierta”, ¿cómo percibe la polémica en torno al matrimonio homosexual aprobado por Zapatero? ¿Cree que la Iglesia podría paralizar el proceso?
M. Iceta: Una gran mayoría de los españoles está de acuerdo en la plena igualdad de derechos para las personas homosexuales; se oponen a ella quienes ya se opusieron en su día al divorcio o a la despenalización del aborto en determinados supuestos. La Iglesia debe renunciar a imponer por ley a todos los ciudadanos criterios morales que, por respetables que sean, no tenemos porqué compartir.

Redacción: ¿Son los derechos civiles el nuevo eje de la izquierda, por encima de la tradicional preocupación económica de corrección del capitalismo?
M. Iceta: No. Sin justicia social no cabe el ejercicio pleno de los derechos.

Tots amb Zapatero

Tots amb Zapatero

Canvi Setze (16/05/05)

José Luis Rodríguez Zapatero en la seva resposta a Joan Puigcercós en el debat sobre l’estat de la nació afirmava: “Sincerament, no crec hi hagi cap extremeny que vulgui que els catalans visquin malament, i no puc creure que cap català desitgi que els extremenys visquin malament. Sota aquesta idea hem de construir el nostre model federalitzant”. Més clar l’aigua. El President del Govern acabava de donar una lliçó a aquells que havien intentat unes hores abans centrar el debat en el terreny de l’insult, l’acusació permanent i la irresponsabilitat. Hores després, tothom ja apuntava que hi havia hagut dos debats, el protagonitzat per Mariano Rajoy i el de la resta de partits de la cambra. L’actitud del PP durant el debat va ser indignant per desvergonyida i poc democràtica. La intervenció de Rajoy demostra que el PP encara ha de pair la seva derrota electoral i ni tant sols ha interioritzat plenament la transició democràtica i el respecte que han de merèixer les institucions.  Un President del govern d’Espanya ha de maldar per intentar acabar amb el terrorisme d’ETA, amb l’acció policial i política, i també amb opcions arriscades com les intentades per Felipe González a Argel o per Aznar a Suïssa. Però el PP ha decidit intentar impedir que Zapatero ni tant sols ho intenti, probablement perquè les possibilitats d’èxit són més ara que en altres moments. El debat polític implica contrast de posicions i controvèrsia, però en aquesta ocasió, un cop més, es va trencar per part de Mariano Rajoy una norma bàsica, la no utilització del terrorisme com a instrument polític, arribant a l’extrem de dir que el President havia traït les persones assassinades per ETA. El pitjor del cas és que la frase no era un excés verbal, sinó que és part d’una estratègia, d’un pla preestablert que va començar el mateix dia de les últimes eleccions basques. Un pla probablement dissenyat més per Aznar que pel propi Rajoy. La veritat és que la situació és preocupant i encara ho és més tenir la certesa que el principal partit de l’oposició només vol lleialtat en la lluita contra el terrorisme quan està al govern. Però ha arribat l’hora de la veritat, i els ciutadans hem de recolzar fermament un President que amb claredat i transparència vol acabar amb la pitjor xacra que ha tingut Espanya en els darrers 30 anys. No és una opció del President, és la seva obligació, i no intentar-ho seria recriminable. Zapatero va afirmar que la política pot contribuir a la fi de la violència i Zapatero representa també una oportunitat única per a la transformació federal d’Espanya. Així ho han entès la majoria dels ciutadans, així ho entenen ERC i ICV-EUiA, a qui cal agrair el seu suport. Ho acabarà entenent CiU? Podrà rectificar el PP després de les eleccions gallegues?

Miquel Iceta Llorens Viceprimer Secretari i Portaveu del PSC 

Entrevista en el diario El Punt

Entrevista a Miquel Iceta
El Punt (15/05/05)

Miquel Iceta : «Si el fracàs de l’estatut és imputable a CiU, no hi haurà eleccions anticipades» “

- Han arribat la primavera i la concòrdia a la política catalana?
- «Suposo que tothom està escandalitzat de com va anar el debat de política general al Congrés. S’ha marcat una distància en la manera com s’han de relacionar govern i oposició, però no crec que hi hagi res més que això. Mas ha dit que s’ha vist amb Maragall, però que l’acord està molt lluny i que no el dóna per fet.»

- Fa una setmana el PSC era molt pessimista respecte a un acord amb CiU sobre el nou estatut i el sistema de finançament.
- «Jo continuo sent pessimista perquè CiU s’entesta que la proposta de finançament ha de girar al voltant del seu model. Això impossibilita l’acord i impossibilita l’estatut. Fins que CiU no estigui disposada a negociar la proposta del govern, ho veig molt complicat. És veritat que un dels obstacles, que era la cimera dels líders parlamentaris per donar un impuls a la segona lectura, com a mínim es realitzarà. Estem millor que fa una setmana, però jo no estic convençut que la voluntat real de CiU sigui arribar a un acord.»

- Com interpreta que Artur Mas digui que l’acord no és impossible?
- «Que està disposat a renunciar a la defensa numantina del seu projecte de finançament. Ha acabat la primera lectura i la setmana vinent es faran públics tots els materials i, per tant, l’evidència que és possible aprovar un nou estatut que suposarà un pas endavant en l’autogovern i en la millora del finançament és tan gran que es fa molt difícil per a un partit que es diu nacionalista obstaculitzar o blocar aquesta possibilitat. Això fa que molta gent se senti optimista.»

- És el cas del president de la Generalitat, Pasqual Maragall?
- «Ell no només fa un esforç d’optimisme, sinó que està fent tot el que li demana el principal partit de l’oposició. Li van dir que retirés una expressió, que no anirien a una reunió amb els altres si abans no tenien una reunió a soles i que no anirien a una cimera si no es fa al Parlament. El President ha demostrat que no li cauen els anells i que és capaç d’acceptar les condicions que se li posen. El que està en dubte és si el principal partit de l’oposició està disposat igualment a cedir en alguns dels seus plantejaments per fer possible l’acord.»

- Sobta, però, l’optimisme de Maragall respecte al pessimisme del PSC.
- «El President té una funció institucional que li fa tenir una posició molt més oberta i integradora. Ell ha de fer possible un consens. A més, percep que col:lectivament estem en falta perquè se li està demanant al president del govern d’Espanya que adquireixi compromisos quan aquí encara no hem arribat a un acord, que era el requisit previ bàsic.»

- El pessimisme del PSC és només en relació a CiU o també hi tenen a veure els advertiments del govern del PSOE, com quan Rodríguez Zapatero diu que el sistema de finançament serà únic per a totes les comunitats de règim comú?
- «El nostre pot ser un sistema d’aplicació general i això no ens preocuparia. Nosaltres estem convençuts que si aquí aprovem l’estatut, tirarà endavant quan arribi a Madrid. Els requisits del president del govern espanyol, des del primer dia hem dit que els fèiem nostres. Nosaltres no abonarem un estatut que vulneri la Constitució i farem tot el possible perquè hi hagi un acord amplíssim. No veig perquè hi ha d’haver dificultats, més enllà de saber que hi ha un partit a l’oposició a Espanya, que és el PP, que està disposat a fer el que estigui al seu abast per impedir qualsevol reforma. Sempre hem dit que el problema fonamental el tenim Catalunya endins.»

- Hi ha elements de la proposta de finançament del govern català que no han de ser en l’estatut i s’han de limitar a principis generals?
- «L’Estatut que tenim té un marge que permet la revisió de determinats preceptes en funció de negociacions que es vagin fent i de l’actualització del sistema de finançament. Per tant, hi ha xifres que es pot decidir no posar-les. Després hi ha criteris que responen més a un acord polític que a preceptes legals. Per exemple, dir que d’aquí a 15 anys estarem equiparats als sistemes forals. També es pot dir 7 o 25 anys.»

- Amb el PSOE han parlat de què s’ha d’incloure i què s’ha d’excloure?
- «No. Recordo que fa quinze dies hi havia veus que deien que en l’estatut no s’havia de parlar de finançament, i ara estan dient que hi ha d’haver uns principis. Però nosaltres no podem fer una negociació fins que no hi hagi una posició fixada a Catalunya i, en aquests moments, no hi és perquè CiU va cometre un error tàctic, en el sentit que el govern li va oferir acordar el finançament i CiU s’hi va negar.
Suposo que havien fet el càlcul que la posició del govern seria tímida o ambigua, i després s’han trobat que és ambiciosa i això els ha capgirat la seva línia d’actuació.»

- Com es pot arribar a un acord amb CiU si se li diu que la proposta del govern tripartit és de màxims i que no s’anirà a l’alça com ells demanen?
- «És que no es pot plantejar la negociació com una mena de subhasta. CiU està dient que nosaltres només fem una petita reforma del sistema i que ells fan un sistema nou. Artur Mas va venir a ponència dient que ell estaria disposat a donar suport al que deia el govern si fos per un acord a cinc anys, però que si això és el que hi havia d’haver a l’estatut, millor que no hi hagués estatut. Fins que no canviï de posició, no hi ha gaires motius per a l’optimisme.»

- Es tracta d’un estira-i-arronsa per veure qui aguanta més?
- «De vegades, les negociacions són bastant això.»

- El temps passa.
- «El temps, en això, tampoc no és un factor tan important.»

- Ni que Rodríguez Zapatero vulgui presentar la seva proposta de finançament a la conferència de presidents del juliol?
- «La gent no es pot estranyar. En el programa electoral del PSOE hi ha un model de finançament autonòmic nou i el compromís de fer-lo en aquesta legislatura.»

- Semblaria lògic que Catalunya disposés d’un model acordat abans d’aquesta data.
- «Si no hi ha un acord abans de l’estiu, no hi ha cap motiu per pensar que hi serà després. Si CiU està disposada a no cedir en això, el temps ja no és important.»

- I anem a unes eleccions anticipades?
- «No, no, no. Aquest és l’error de CiU. CiU pot pensar que hi ha un escenari d’eleccions anticipades si l’estatut fracassa a Madrid, però no pot pensar que si són ells els que bloquen l’estatut, a més a més els partits que estan al govern diran ‘fem eleccions a veure si surt d’una manera que us agradi més’. Aquesta legislatura és la de l’Estatut, però si el fracàs només és imputable a l’encaparrament de CiU la
legislatura no té perquè escurçar-se.»

- ERC ha dit amb claredat que no aguantarà al govern català si no s’aprova el nou estatut.
- «ERC també ha dit que vol donar marge al govern d’Espanya perquè només si té una estabilitat suficient podem arreglar les coses. Dubto molt que ERC, després que eventualment fracassés l’estatut perquè CiU no el volgués, renunciï a arreglar des del govern de Catalunya i amb el seu pes a Madrid el tema del finançament. Si ens posem en la situació que si no hi ha estatut, sigui qui sigui el causant, anem a
eleccions, segur que no n’hi haurà perquè és obvi que CiU voldria eleccions, i millor demà que d’aquí a dos mesos.»

- No compta la frustració social que es produirà si no hi ha un nou estatut?
- «Pot no haver-hi estatut i haver-hi finançament. Suposem que CiU no accepta, però en canvi el govern continua la seva negociació i fa un sistema de finançament millor. El govern anirà amb els deures fets i serà l’oposició la que no ha deixat que es facin les coses. El judici sempre el tenen els ciutadans, però és obvi que és molt diferent que no hi hagi estatut perquè aquí CiU l’ha blocat que no hi hagi estatut perquè, un cop aprovat aquí, té dificultats quan arriba a Madrid.»

- Si la distància amb CiU és tan gran, com és possible que s’anunciï que el nou estatut es pot aprovar coincidint amb la diada de l’Onze de +Setembre?
- «Aquesta és la nostra voluntat i creiem que si aquesta possibilitat apareix com a certa és també una manera de pressionar CiU, que no voldrà aparèixer com un obstacle. La nostra estratègia és claríssima: demostrar que hi ha possibilitat certa d’avançar en l’autogovern i de millorar el finançament i, per tant, traslladar a CiU la responsabilitat de fer-ho o no possible.»

- Hi ha grups polítics, com ara ICV, que han plantejat excloure el PP de Catalunya d’aquest procés.
- «Nosaltres no ho compartim. Sempre hem dit que quan més ampli sigui l’acord, millor. De la mateixa manera que hem dit que no estem disposats a qualsevol cosa per arribar a un acord. L’objectiu és comptar amb tothom fins allà on sigui possible. La posició del PP a la ponència no ha estat obstruccionista. Ha plantejat qüestions que no comparteix, però que no tindrien perquè comportar el seu vot negatiu a l’estatut.»

- Hi ha alcaldes del PSC que rebutgen que la Generalitat controli els diners que ara l’Estat destina als ajuntaments?
- «Els ajuntaments el que volen és garantia de l’autonomia local i més recursos, cosa de la qual es parla poc. Això explica que hi hagi una preocupació que s’expressa amb molta força, però que, al mateix temps, és solidària amb la proposta que ha fet el govern de Catalunya.»

- Quin nivell de discrepàncies hi ha un cop tancada la primera lectura del nou estatut perquè hi ha versions contradictòries?
- «No tantes. En el títol preliminar, el PP s’estimaria més nacionalitat que nació. Hi ha grups que plantegen el dret d’autodeterminació i nosaltres diem que no. Pel que fa als drets i deures, CiU i el PP no veuen clar que s’incorporin a l’estatut. Sobre les institucions, hi ha un plantejament de CiU i del PP de no fer un tractament gaire extens per remetre’l a l’aprovació posterior d’un estatut interior. Pel que fa a les competències, nosaltres creiem que no és correcte situar una nova tipologia de competències exclusives o excloents i tampoc no estem d’acord amb el principi d’administració única. També hi ha un criteri que comença a obrir-se camí, que és que potser en algunes competències hem estat en excés detallistes.»

- Aquí és on vostè proposa retallar l’articulat?
- «Nosaltres ho creiem, tot i que no volem obrir un debat abans d’hora. Vam comptar que teníem 249 articles i 15 disposicions, a més del finançament.»

No siempre obtiene más quien pide más

No siempre obtiene más quien pide más
Expansión (13/05/05)

Acabada ya la primera lectura en ponencia, sorprende sobremanera la actitud de Artur Mas por lo que supone de ruptura con respecto al planteamiento político sostenido a lo largo de 23 años de gobierno de CiU en los que no se abordó la reforma del Estatuto, a pesar de haberse comprometido a ello con ERC a cambio de su apoyo a la investidura de Jordi Pujol en 1980. La moderación practicada a lo largo de 23 años se ha tornado en radicalismo maximalista. Se hace evidente para muchos la incomodidad de CiU para colaborar en una reforma estatutaria estando en la oposición. Y por ello Artur Mas parece querer dificultar al máximo la aprobación de un nuevo Estatuto tildando la propuesta de insuficiente o exigiendo la inclusión en él de reivindicaciones que hagan imposible su aprobación por parte de las Cortes Generales.

Este último aspecto se hace particularmente evidente en el tema de la financiación autonómica. En este terreno, CiU reivindica un sistema de concierto y cupo semejante al vigente en el País Vasco y Navarra. Para disimular, en lugar de concierto económico la propuesta de CiU se denomina “acuerdo económico” que debería desarrollarse de forma bilateral a través de una ley paccionada, y en lugar de cupo CiU habla de “cuota de contribución”. Y CiU plantea como exigencia irrenunciable que la Agencia Tributaria de Cataluña sea totalmente independiente de la administración tributaria estatal.

Desde el punto de vista constitucional y en consonancia con lo que se establece en la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas, es perfectamente factible que la Generalitat recaude a través de su Agencia tributaria todos los impuestos pagados por los ciudadanos y empresas de Cataluña, ya sean los tributos propios de la Generalitat, los tributos total o parcialmente cedidos a ésta por el Estado, así como los demás ingresos tributarios del Estado. Pero, tal como señalan las Sentencias del Tribunal Constitucional 35/1982 y 16/2003, la cesión total o parcial de un tributo no implica la renuncia del Estado a la titularidad de esas figuras impositivas. Por ello el sentido común indica la necesidad de un vínculo estrecho entre la Agencia Tributaria de Cataluña y la administración tributaria estatal, pues ¿cómo iba el Estado a ceder la recaudación de la totalidad de los impuestos a una Agencia en la que no tuviese ningún tipo de presencia o capacidad de intervención? Por otra parte, el establecimiento de un consorcio entre la Agencia Tributaria de Cataluña y la administración tributaria del Estado, sin privar de autonomía a la Agencia catalana, garantizaría el constante flujo de información que permitiría conocer las balanzas fiscales, impedir el fraude y evitar que pudiera producirse un diferente nivel de exigencia fiscal que penalizase a las Comunidades que se tomaran más en serio las obligaciones tributarias.

Como me decía un conocido dirigente sindical: “el buen sindicalista no es el que más reivindica, sino el que más obtiene en la negociación”. En este sentido, la propuesta de financiación de CiU es un magnífico e inconstitucional brindis al sol que sólo puede tener como objetivo el fracaso del Estatuto. ¿Cómo puede justificar Artur Mas su negativa a apoyar la ambiciosa propuesta del Govern que es, ésta sí, plenamente constitucional, que ha suscitado un amplio apoyo en la sociedad catalana y que se enfrenta a importantes resistencias más allá del Ebro?

Miquel Iceta Llorens
Viceprimer Secretario y Portavoz del PSC

L’obstacle de l’Estatut

L’obstacle de l’Estatut
Canvi Setze (09/05/05)

Finalitzada la primera lectura en ponència del nou Estatut d’Autonomia i presentada la proposta del nou model de finançament per a Catalunya per part del Govern de Catalunya, tenim l’obligació d’analitzar amb deteniment els principals problemes als que ens enfrontem per a la seva aprovació.

Algunes de les legítimes reivindicacions catalanes, de reconeixement nacional o de millora del nostre finançament, reben per part d’alguns dirigents de la resta d’Espanya la crítica, el rebuig, i en alguns casos el menyspreu o l’insult. Recentment, la proposta de finançament presentada pel Govern, ha estat criticada durament per molts, en la majoria de casos sense conèixer-la a fons o sense ni tant sols haver-la llegit. Però la gran majoria d’aquestes crítiques no haurien de preocupar-nos en excés ja que no han de ser un obstacle per a l’aprovació del nou Estatut; al cap i a la fi alguns no diuen res que no hagin dit durant els últims 25 anys.

Diferent i molt més preocupant és l’actitud de CiU i més concretament d’Artur Mas, perquè està clar que això sí pot ser un obstacle insalvable que aturi el projecte més ambiciós presentat a Catalunya en els darrers vint anys. D’aquest obstacle constant que trobem en el cap de l’oposició es poden fer moltes interpretacions en clau d’estratègia negociadora, però n’hi ha una que ens pot portar a deduir que la formació nacionalista, que ha governat durant 23 anys sense proposar la reforma de l’Estatut, malgrat la promesa formal feta a ERC a canvi del seu suport en la investidura de 1980, no pot pair que l’aprovació d’un nou Estatut i un nou finançament es produeixi precisament quan està a l’oposició. Esperem que no sigui així, però com hauríem de descartar aquesta hipòtesi quan sentim una i altra vegada exigències d’incorporar al text estatutari elements que farien impossible la seva aprovació per part de les Corts Generals perquè se situen fora del marc constitucional i són totalment alienes a la pràctica política del nacionalisme conservador en els seus 23 anys de govern? Com no sospitar de les veritables intencions de CiU quan intenten negar legitimitat i autoritat al President de la Generalitat, lesionant així les institucions catalanes i erosionant la capacitat negociadora del President en un moment crucial? Com no podríem témer el pitjor quan sembla que en opinió de CiU sols són positives les propostes que no fan consens?

Ha arribat el moment de parlar clar i de demanar a Artur Mas que demostri el seu compromís amb Catalunya, que demostri el seu patriotisme i no aturi el procés més ambiciós mai encetat per un govern de la Generalitat, que demostri el seu nacionalisme posant per davant del seu interès partidista, l’interès de Catalunya. Si no es produeix un profund canvi d’actitud per part d’Artur Mas i de l’actual direcció de CiU, si no són capaços de correspondre a la permanent actitud de diàleg del Govern de la Generalitat, del seu President i dels partits que li donen suport, els catalans i les catalanes tindran més motius per estar preocupats de la deriva maximalista de CiU que de qualsevol declaració contrària als interessos de Catalunya, per barroera que sigui. Sols una potent unitat catalanista farà imparable l’Estatut i el nou finançament. Sols amb la seva aprovació per àmplia majoria al Parlament estarem en condicions d’exigir la seva aprovació per part de les Corts Generals. En aquests moments no és a Zapatero a qui hem de reclamar el manteniment el seu compromís amb Catalunya –del qual, per cert, no hi ha cap raó per a dubtar-ne-, ara toca comprovar fins a quin punt Artur Mas està compromès amb el país i no sols amb la seva ambició personal.

Entrevista en el diario AVUI

ENTREVISTA PUBLICADA EN EL DIARIO AVUI (9 de maig de 2005)

“El principal problema del finançament no és Ibarra sinó Mas”

“O bé CiU s’avé a negociar sobre la base de la proposta del govern, o no en sortirà pas res”

LLUÍS BOU / MARTA LASALAS

AVUI ¿Els exabruptes de Juan Carlos Rodríguez Ibarra són la punta de l’iceberg dels problemes que l’esperen, al finançament?

M.I. El principal problema del finançament no és Rodríguez Ibarra sinó Artur Mas. Nosaltres estem preocupats perquè Catalunya no pugui dir encara que té una proposta catalana. N’hi ha una del govern, que ha generat expectatives Catalunya endins i resistències Catalunya enfora, però no podem entrar en una negociació perquè no tenim una proposta catalana acordada.

AVUI ¿Però tal com han anat les coses no és normal?

M.I. Pot ser-ho. Però el que no és tan lògic és l’entestament per part de CiU que s’accepti el seu model de finançament com a fonament de discussió. Sobre aquesta base no hi ha acord possible. O bé CiU s’avé a negociar sobre la base de la proposta del govern, que és molt ambiciosa, o no podrem veure si Madrid compleix o no, perquè ni tan sols sortirà res des d’aquí. CiU pot tenir la dificultat de veure com s’ubica en aquest marc.

AVUI Però Mas va acudir aquesta setmana personalment a la ponència de l’Estatut.

M.I. No sé com ho he de dir perquè no sembli ofensiu, perquè la veritat és que la reunió de la ponència va anar molt bé, amb molt respecte i molta sinceritat. Però, al final, si no hi ha voluntat d’acordar, no hi ha acord. I ens temem que si CiU s’encaparra que l’únic acord possible és al voltant del seu projecte, no cal que ho maregem gaire més, el viatge s’acaba aviat. Mentre CiU no demostri realment que vol negociar i arribar a un acord sobre el finançament, no podem seguir.

AVUI No seguir, què vol dir exactament?

M.I. Que fins que no hi hagi una proposta catalana no es pot pactar amb el govern central. És una mica absurd això que diu CiU que Zapatero garanteixi el seu compromís. Els compromisos ja estan adquirits, el problema és de negociació sobre propostes. I no n’hi ha per ara. Em pensava que CiU defensaria la seva proposta però que deixaria una porta oberta amb disposició a negociar sobre la base del model del govern. Per tant estem en un cert impàs.

AVUI ¿I de la reunió que han tingut aquesta setmana amb el PSOE dedueixen que el govern central no serà el problema?

M.I. No dic això. El govern central està dient afortunadament a les reunions i en públic exactament el mateix: Que estan disposats a negociar, que no es pensaven que aniríem tan a fons en un canvi de sistema, que no creuen que tot això hagi d’estar dins d’un Estatut, i que cal certa negociació o diàleg amb tothom. Però, és clar, nosaltres no podem entrar en una negociació fins que no puguem dir que això serà el que anirà a l’Estatut, perquè a hores d’ara no ho sabem. I com que a això s’hi afegeix la decisió de CiU de no acceptar cap paper del president de la Generalitat en l’impuls polític del tema, tot plegat es fa molt complicat. Si CiU no canvia no tindrem ni finançament ni Estatut.

AVUI Mas diu que si la proposta del tripartit fos per a cinc anys la recolzaria, però per a un Estatut a 25 o 30 anys vista, no.

M.I. Doncs això vol dir que no hi haurà Estatut.

AVUI Però també es pot veure a la inversa, i vol dir que vostès estan molt poc disposats a modificar la seva proposta.

M.I. Aquí hi ha dos sistemes. La proposta de CiU és el concert econòmic, tot i que en diuen acord. I nosaltres creiem que no encaixa a la Constitució, i que per tant aprovaríem una cosa que segur que no seria aprovada. Nosaltres no estem a favor de la via Ibarretxe, la d’aprovar projectes que saps que estan condemnats al fracàs. El millor sindicalista no és el que té la taula reivindicativa més important, sinó qui aconsegueix més a la negociació. Per tant, aprovar coses que saps que no tenen cap mena de viabilitat és un mal servei a Catalunya.

AVUI O sigui que no es mouran de la seva proposta…

M.I. Apostar per un model de participació en els impostos amb una agència pròpia, i amb uns compromisos de reducció i d’equiparació de resultats, és la proposta bona. ¿Això és negociable? I tant. Es pot completar. Però la proposta del govern i la de CiU són dues vies diferents. I la del govern és ambiciosa, té el suport de tres grups i fins i tot el PP no hi donarà suport del tot però està disposat a entrar en una negociació en punts interessants.

AVUI Fins on estarien disposats a negociar, però? L’Agència Tributària que proposen podria deixar de ser consorciada amb la de l´Estat?

M.I. Miri, el consorci ens permet ser allà, i alhora que els altres també estiguin perfectament connectats amb el que fem. Si demanem la cessió de la recaptació de tots els recursos, és lògic que l’altra part hi vulgui tenir alguna cosa a veure. Potser no ho hem explicat prou bé, però el consorci no és supeditació sinó garantia. No estem tan obsessionats amb les balances fiscals? Doncs quina millor manera de tenir les dades que ser al cor de la bèstia?

AVUI Però els bascos no tenen pas l’agència consorciada amb la de l´Estat.

M.I. No. És que és molt diferent. Els bascos diuen: jo m’ho quedo tot i cada cinc anys fem un acord sobre el que he de donar, i és genèric perquè la solidaritat no hi pinta pas res. Això és un model emparat constitucionalment i que nosaltres no tenim. Per tant, hem buscat un sistema que ens garanteix un rendiment molt més gran, molta més responsabilitat fiscal, molta més autonomia i la suficiència. Però és un altre camí.

AVUI La Constitució no prejutja que no puguem anar a un model similar al concert.

M.I. Tenim el marge que tenim. Fins i tot els experts que l’Institut d’Estudis Autonòmics ha demanat que estudiïn el cas diuen que podem fer moltes coses però no totes. Alguns experts constitucionals apunten que un tribut cedit no significa en cap cas la cessió de la titularitat. Per tant, tenim marge per discutir si en comptes de la figura del consorci n’agrada més una altra. Però és vital compartir criteris d’inspecció, perquè hem d’evitar marges d’arbitrarietat. I el mateix succeeix pel que fa a les balances fiscals. Què millor que tenir algú a l’executiva de l’agència estatal?

AVUI Vostè diu que el PSOE no es pensava que la proposta del tripartit anés tan lluny. Que no hi parlaven?

M.I. A la vida tothom hi va amb els deures més o menys fets. I l’acord del Tinell, que va donar lloc al nou govern català, diu el que diu. Si es mira la proposta de finançament es veu que els principis estan tots detallats a l’acord del Tinell. No hi ha hagut cap invent, ni cap novetat. Al PSOE hi ha gent que diu que no els enredem, que finançament i Estatut no han d’anar junts. I nosaltres els responem que aniran junts perquè els cinc grups del Parlament ho hem decidit així.

AVUI Una de les coses que CiU els critica és que entrin en el debat de posar un límit concret de la participació de l’Estat en els impostos, que xifren en el 50%.

M.I. En això té raó, però és com ara. Si un llegeix l’Estatut veu que no hi consta la cessió del 30% de l’IRPF i bé que aquesta es va aprovar. Hi ha mecanismes pels quals les modificacions posteriors poden ser incorporades. Es tracta d’elements subjectes a converses i a actualitzacions posteriors. És una de les coses que s’haurà parlar.

AVUI Com veu la possibilitat que ERC presenti esmenes per acostar el model de finançament del tripartit al concert econòmic?

M.I. No seria lògic si van en una línia de concert econòmic, perquè no és el model que el govern ha fet. Ara bé, ells en determinades qüestions poden ampliar, modificar o perfilar. Això ja no ho sé. Però malauradament encara no estem en aquest punt. Ara hi ha dos models sobre la taula [el del tripartit i el de CiU] i s’ha de triar, perquè són diferents.

AVUI ¿Si hi ha acord a Catalunya, després a les Corts com es negociarà?

M.I. Quan la proposta vagi allà, òbviament els que més podrem fer o no fer som nosaltres. Més ben dit, als qui més se’ns exigirà és a nosaltres. Això ens porta a fer abans un esforç per arribar a un acord aquí, i aquest implica renunciar a incorporar-hi coses que estiguin condemnades al fracàs. Perquè evidentment no faríem mai la bogeria de comprometre’ns a defensar una idea que no té sortida.

Estatuto y Constitución

Estatuto y Constitución
ABC (05/05/05)

Durante las últimas semanas, la actualidad política catalana está viviendo debates que abarcan desde la propuesta para el nuevo modelo de financiación catalana, hasta el encaje de Cataluña en España, y por ende también el mecanismo de construcción de la España plural defendida hace tiempo por el Presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero.

Nos engañaríamos a nosotros mismos si negásemos que en el debate sobre la financiación se encuentra uno de los principales escollos con que se encuentra este proceso de reforma, sobre todo porque, como ya se ha podido observar de forma manifiesta, será éste el tema utilizado por CiU para conseguir lo que parece su objetivo, que Cataluña no obtenga un nuevo Estatuto de Autonomía.

Pero sin duda, es también una grave irresponsabilidad no pensar que la financiación propuesta por el tripartito forma parte de un todo, de una forma de entender España, de un empecinamiento, si se quiere, por construir un España mejor, más plural y por supuesto una Cataluña que cada día se sienta más cómoda dentro de ella. Por lo tanto, hay muchos otros debates que afrontar y que sin duda demuestran el compromiso, no sólo del gobierno de Cataluña y de los socialistas catalanes, sino también del nuevo Estatuto por alcanzar una España federal y sobre todo un mayor bienestar para los ciudadanos. Uno de esos debates se centra en el Título Preliminar del nuevo Estatuto. Los modelos propuestos por los diferentes partidos en el seno de la ponencia son diversos, y el trasfondo político de cada uno de ellos es muy significativo, lo que nos obliga a explicar con detenimiento y determinación nuestra propuesta y demostrar con ello el compromiso de los socialistas catalanes por la España plural, la nación de naciones, en definitiva, la España federal que siempre hemos defendido.

Concretamente la propuesta realizada por los socialistas catalanes reza en su artículo 1.1: “Cataluña es una nación que, en el ejercicio de su derecho de autogobierno, se constituye en Comunidad Autónoma de acuerdo con la Constitución y con el presente Estatuto, que es su norma institucional básica”. Muchas son las interpretaciones que se le pueden dar a este precepto, algunas de ellas maniqueas, pero sólo una se desprende de su lectura literal, el Estatuto se afirma en el derecho al autogobierno de Cataluña como nación, en el marco de la Constitución española. Nuestra posición es clara: somos tan contundentes al afirmar la existencia de la nación catalana y reivindicar su derecho al autogobierno como en defender que éste se ejercer en los cauces previstos por la Constitución. Cuando en el debate sobre el artículo 2 de la Constitución, que afirma la existencia de nacionalidades y regiones, siempre entendimos nacionalidad como sinónimo de nación –cuestión ésta por cierto que constituyó uno de los motivos del voto contrario de la ultraderecha a la Carta Magna española. Reivindicar al mismo tiempo los conceptos de nación y autogobierno y la mención expresa a la Constitución en el citado título preliminar, es imprescindible para entender la idea de España que tiene el socialismo catalán y su aspiración federalista que pretendemos encauzar a través de la reforma del Estatuto de Cataluña y de la futura reforma de la Constitución española particularmente en lo que se refiere al Senado.

Creemos sinceramente que ese es el camino correcto, y que salir al paso de propuestas que pretenden desconocer el carácter nacional de Cataluña o el encaje constitucional de su derecho al autogobierno es el mejor servicio que puede prestarse hoy a Cataluña y España, un servicio que no es otro que el de asegurar se adecuada vertebración, haciendo posible la convivencia entre los pueblos de España y el progreso solidario de todos sus ciudadanos. Quedarse cortos o pasarse es un lujo que no podemos permitirnos quienes queremos construir un modelo solidario, que logre avanzar sin rupturas y que lo único que pretende es mejorar la convivencia y el bienestar de todos los ciudadanos y ciudadanas sean de donde sean y vivan donde vivan.