Amb motiu del 30è aniversari de la meva militància socialista he confegit aquest Arxiu que conté articles, intervencions, materials i conferències d’aquests 30 anys. Aquí sota hi trobareu la meva biografia política i les dades més significatives de la cronologia del PSC.
BIOGRAFIA POLÍTICA + CRONOLOGIA DEL PSC
Vaig néixer el 17 d’agost de 1960 a Barcelona. El meu interès per la política es desperta en el curs 1976-1977 en el COU Jaume Bofill. Al llarg de l’any 1977 assisteixo a diversos actes polítics organitzats per partits d’esquerres, especialment els dels diversos partits socialistes que hi havia llavors a Catalunya. Finalment, el setembre del 1977 (ja celebrades les eleccions generals en les que no havia votat perquè encara no tenia 18 anys) vaig afiliar-me al Partit Socialista Popular Català , secció catalana del PSP de Tierno Galván. Vaig comprovar ràpidament que aquest partit patia una greu divisió interna entre dos sectors, un encapçalat per Jaume Mata i l’altre per Xavier Nart. Tot i sentir-me més proper de Nart, vaig considerar que no tenia sentit allargar una militància en un grup que estava destinat a integrar-se en el PSOE (com així va succeir). Accelerant el procés, en la primavera de l’any 1978 em vaig afiliar a les Joventuts Socialistes de Catalunya, organització juvenil de la Federació Socialista de Catalunya (PSOE). S’obria el procés de la unitat socialista i a causa de la meva procedència del PSP, algú devia considerar oportú que m’incorporés a la Comisió d’Unitat de les organitzacions juvenils socialistes catalanes. Vaig ser elegit Secretari de Política Estudiantil de la Joventut Socialista de Catalunya en el Congrés Constituent de la JSC celebrat a l’Orfeó de Sants a Barcelona els dies 7 i 8 d’octubre de 1978. I aquí arrenca la meva trajectòria política, lligada des de l’inici al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), primer a l’Agrupació de Gràcia, després a l’Agrupació Socialista Universitària, després a l’Agrupació de Cornellà fins arribar a la meva actual Agrupació, la de Sant Martí a Barcelona. Sóc membre de la Comissió Executiva del PSC des de 1984, i actualment sóc Viceprimer secretari i portaveu del partit. He estat regidor de l’Ajuntament de Cornellà (1987-1991), Director del Departament d’Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern (1991-1995), Sots-director d’aquest mateix Gabinet (1995-1996), Diputat al Congrés per Barcelona (1996-1999) i Diputat al Parlament de Catalunya des de 1999, on desenvolupo la tasca de portaveu del grup Socialistes-Ciutadans pel canvi. El 6 de juliol de 2008 he estat elegit membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE pel 37è Congrés federal del partit. He publicat els llibres: “Diari de Campanya: les eleccions del canvi, 2003″, Editorial Mediterrània (2004) y “Catalanisme federalista”, Fundació Rafael Campalans (2007). També estan disponibles a la meva pàgina de Bubok els llibres autoeditats “Trenta anys de militància socialista” (2008) i “Idees pel debat socialista” (2010).
1978
15-16 juliol
Dissolució de la FSC (PSOE), PSC (C) i PSC (R) i fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Primer Secretari: Joan Reventós.
7-8 octubre
Dissolució de les Joventuts Socialistes de Catalunya, el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i el Moviment de Joventuts Socialistes de Catalunya i fundació de la Joventut Socialista de Catalunya. Primer Secretari: Jordi Casanova. Miquel Iceta és elegit Secretari de Política Estudiantil.
6 desembre
Referèndum constitucional. A Catalunya es registra un 67,91% de participació i un 91,09% de vots afirmatius. A tota Espanya la participació va ser de 67,11% i un 88,54% de vots favorables.
31 desembre
Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 41,9% dels delegats i la UGT el 17,2%.
1979
23 febrer
Narcís Serra dimiteix com a Conseller de Política Territorial i Obres Públiques del govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas per a presentar-se a les eleccions municipals. Serà substituït per Lluís Armet. Del Govern en són també membres Joan Reventós (Conseller polític) i Joan Codina (Conseller de Treball).
1 març
Eleccions generals. El PSC guanya les eleccions a Catalunya i obté 876.918 vots i 17 diputats, encapçalats per Joan Reventós. La UCD guanya les eleccions a tot Espanya amb 168 diputats i el PSOE n’obté 121.
30 març
Es constitueix la Fundació Rafael Campalans.
3 abril
Eleccions municipals. El PSC presenta 214 llistes i impulsa 50 agrupacions d’electors. El PSC obté 712.288 vots (primer partit català) i 1023 regidors, guanyant 91 alcaldies.
17-20 maig
28 Congrés federal del PSOE. Felipe González dimiteix i es constitueix una Comissió Gestora.
28-29 setembre
Congrés extraordinari del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari General: Felipe González. Raimon Obiols i Carlos Cigarrán són elegits membres de la Comissió Executiva Federal.
25 octubre
Referèndum estatutari. La participació és del 59,3% i els vots afirmatius constitueixen el 88,1%.
21-23 desembre
Es celebra a Barcelona el 14è Congrés de la Federación de Juventudes Socialistas de España.
1980
8 gener
Constitució de l‘Agrupació Socialista Universitària. Miquel Iceta és nomenat membre de la seva Comissió Executiva.
9-10 febrer
Es suspèn el 2on Congrés de la JSC per greus desacords interns i s’anomena una Comissió Gestora de la que Miquel Iceta n’és membre.
20 març
Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Joan Reventós, obté 608.689 vots i 32 escons. Jordi Pujol guanya les eleccions amb 43 escons i és investit president de la Generalitat amb el suport de Centristes de Catalunya-UCD i ERC.
6-8 juny
5è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Luis Fuertes.
4-6 juliol
2on Congrés del PSC. Enmig d’una greu crisi interna, s’elegeix una nova direcció encapçalada per Joan Reventós, en la que no participa l’anomenat sector “obrerista”. Miquel Iceta és delegat al Congrés i forma part del corrent majoritari anomenat “unitari”.
1-2 novembre
2on Congrés de la JSC. Primer secretari: Javier Pérez Llorca.
31 desembre
Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 36,3% dels delegats i UGT el 31,24%.
1981
23 febrer
Intent de cop d’Estat encapçalat pels generals Milans del Bosch i Armada i el tinent coronel Tejero. El cop fracassa gràcies a la decisiva intervenció del Rei.
21-24 octubre
29 Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. Salvador Clotas és elegit Secretari de Cultura i Raimon Obiols i Joan Prats, Secretaris executius.
29 octubre
El Congrés dels Diputats acorda iniciar els tràmits per a l’adhesió d’Espanya a l’OTAN amb el vot en contra del PSOE.
28-29 novembre
3er Congrés de la JSC. Primer secretari: Xavier Soto.
1982
13-14 febrer
Congrés extraordinari de la UGT de Catalunya. Secretari general: José Valentín Antón.
29-31 maig
3er Congrés del PSC. Primer secretari: Joan Reventós.
3 juliol
Assemblea de la Federació de Barcelona del PSC. Primer Secretari: Jordi Parpal. Miquel Iceta s’incorpora a la Comissió Executiva adscrit al Secretari d’Organització, Antonio Santiburcio.
28 octubre
Eleccions generals. El PSC guanya les eleccions a Catalunya i obté 1.575.260 vots i 25 diputats, encapçalats per Raimon Obiols. Victòria del PSOE per majoria absoluta a tot Espanya amb 202 diputats.
2 desembre
Pasqual Maragall pren possessió com alcalde de Barcelona en substitució de Narcís Serra.
3 desembre
Constitució del primer govern socialista presidit per Felipe González. Ministre de Defensa: Narcís Serra. Ministre de Sanitat: Ernest Lluch.
31 desembre
Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 38,2% dels delegats i UGT el 30,3%.
1983
8 maig
Eleccions municipals. El PSC presenta 352 llistes. El PSC obté 967.631 vots (primer partit català) i 1.700 regidors, guanyant 179 alcaldies.
1-3 juliol
6è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari General: Justo Domínguez.
10 juliol
Congrés Extraordinari del PSC. Joan Reventós és elegit president del partit, en haver estat nomenat ambaixador a Paris pel govern de Felipe González. Raimon Obiols, nou Primer Secretari.
2-4 desembre
4rt Congrés de la JSC. Primer Secretari: Xavier Soto.
1984
29 abril
Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Raimon Obiols, obté 866.425 vots i 41 escons. Jordi Pujol guanya les eleccions per majoria absoluta amb 72 escons i és investit president de la Generalitat.
23-25 novembre
4rt Congrés del PSC. President: Joan Reventós. Primer Secretari: Raimon Obiols. Miquel Iceta s’incorpora a la Comissió Executiva adscrit al Secretari d’Organització, Josep Maria Sala.
13-16 desembre
30 Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. Salvador Clotas és reelegit Secretari de Cultura.
1985
12 juny
Signatura del Tractat d’adhesió d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.
5 juliol
Joan Majó s’incorpora al Govern de Felipe González com a Ministre d’Indústria.
10 desembre
El Congrés dels Diputats elegeix els 37 diputats que formaran part de la delegació de 60 representants espanyols al Parlament europeu. Entre ells hi ha Joan Colom, Dolors Renau, Xavier Rubert i Josep Verde.
13-15 desembre
5è Congrés de la JSC. Primer Secretari: Xavier Soto.
16 desembre
El Senat elegeix els 23 senadors que formaran part de la delegació de 60 representants espanyols al Parlament europeu. Entre ells hi ha Carlos Barral.
1986
1 gener
Espanya ingressa a la Comunitat Econòmica Europea.
12 març
Referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’Aliança atlàntica. Amb una participació del 59,76%, el 53,09% dels votants ratifiquen l’adhesió. A Catalunya, la participació va ser del 62,99%, amb una majoria de vots negatius del 50,99%.
8-10 maig
7è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Justo Domínguez.
22 juny
Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.302.310 vots i 22 diputats, encapçalats per Narcís Serra. Nova victòria del PSOE a tot Espanya per majoria absoluta amb 184 diputats.
25 juliol
Tercer govern de Felipe González. Cessen Ernest Lluch i Joan Majó.
15 desembre
Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 41,1% dels delegats i UGT el 34,9%
1987
10 juny
Eleccions municipals. El PSC presenta 367 llistes. El PSC obté 1.135.321 vots (primer partit català) i 1703 regidors, guanyant 141 alcaldies. Miquel Iceta és elegit regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i portaveu del Grup Municipal Socialista.
Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.117.564 vots i tres eurodiputats (Joan Colom, Xavier Rubert i Josep Verde). El PSOE guanya a tot Espanya amb 28 diputats.
1 juliol
Entra en vigor l’Acta Única Europea.
11-13 desembre
5è Congrés del PSC. President: Joan Reventós. Primer Secretari: Raimon Obiols. Miquel Iceta és elegit Secretari de Formació.
1988
22-24 gener
31 Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. Salvador Clotas és reelegit Secretari de Cultura. Josep Maria Sala i Dolors Renau són elegits Secretaris executius.
30 gener
Presentació del llibre col·lectiu “Federalismo y Estado de las Autonomías” (ed. Planeta). Es tracta d’una formulació completa del plantejament federalista aprovat pel 5è Congrés del PSC.
29 maig
Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Raimon Obiols, obté 802.828 vots i 42 escons. Jordi Pujol torna a guanyar les eleccions per majoria absoluta amb 69 escons i és investit president de la Generalitat.
10 juny
Mor el President Tarradellas.
8 juliol
Celebració del 10è aniversari del PSC a la plaça de braus Monumental de Barcelona.
15 agost
Commemoració del centenari de la fundació de la UGT a la seu del Círculo Socialista de Barcelona. La UGT celebra el seu congrés constituent al núm. 29 del carrer Tallers de Barcelona entre el 12 i el 15 d’agost de 1888.
30 setembre – 1 octubre
6è Congrés de la JSC. Primer secretari: Xavier Soto.
14 novembre
Espanya ingressa a la Unió Europea Occidental (UEO).
25 novembre
Acte de constitució de la Fundació Josep Comaposada, de la UGT de Catalunya.
26 novembre
Ricard Torrell és elegit secretari general de la IUSY (Unió Internacional de la Joventut Socialista).
1989
11 febrer
Constitució de l’Associació Socialista d’ex-Combatents de la República i Víctimes de Guerra.
Congrés Extraordinari de la UGT de Catalunya. Secretari general: Justo Domínguez.
6 maig
Congrés extraordinari del PSC, “L’esquerra que uneix Europa”.
15 juny
Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 865.508 vots i tres eurodiputats (Joan Colom, Xavier Rubert i Josep Verde). El PSOE guanya a tot Espanya amb 27 diputats.
29 octubre
Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.123.975 vots i 20 diputats, encapçalats per Narcís Serra. Tercera victòria del PSOE a tot Espanya per majoria absoluta amb 176 diputats.
1 desembre
El Comitè Nacional de la UGT de Catalunya desaprova la gestió del Secretariat Nacional encapçalat per Justo Domínguez, que dimiteix. Es nomena una Comissió Gestora amb Josep Maria Alvarez com a President.
1990
26 febrer
Presentació del “Programa 2000″ a Barcelona. Oradors: Enrique Curiel, Manuel Escudero, Miquel Iceta i Raimon Obiols.
3-5 maig
8è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep Maria Alvarez.
10 setembre
Els GRAPO col·loquen una bomba a la seu central del PSC al carrer Nicaragua de Barcelona.
12-14 octubre
6è Congrés del PSC. President: Joan Reventós. Primer secretari: Raimon Obiols. Miquel Iceta és reelegit com a Secretari de Formació.
9-11 novembre
32è Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. Salvador Clotas és elegit Secretari de Cultura i Educació; Raimon Obiols i Josep M. Sala, Secretaris executius.
15 desembre
Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 44,1% dels delegats i UGT el 40,5%.
1991
11-13 gener
7è Congrés de la JSC. Primer secretari: Joan Ignasi Elena.
12 gener
Dimissió d’Alfonso Guerra com a Vicepresident del govern.
13 març
Nou govern de Felipe González. Narcís Serra és Vicepresident, deixant el Ministeri de Defensa; Josep Borrell i Jordi Solé Tura són nomenats Ministres d’Obres Públiques i Transports i de Cultura, respectivament.
26 maig
Eleccions municipals. El PSC presenta 497 llistes. El PSC obté 1.016.502 vots (primer partit català) i 1924 regidors, guanyant 148 alcaldies. Miquel Iceta és reelegit regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.
24 juny
Miquel Iceta cessa com a regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat en ser nomenat Director del Departament d’Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern.
23 novembre
Congrés extraordinari del PSC, “Catalunya, 92!”.
1992
7 febrer
Signatura del Tractat de Maastricht, pel qual es crea la Unió Europea.
15 març
Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Raimon Obiols, obté 728.311 vots i 41 escons. Jordi Pujol guanya les eleccions per majoria absoluta per tercera vegada amb 70 escons i és investit president de la Generalitat.
8 maig
Pasqual Maragall pren possessió com a president del Consell de Municipis i Regions d’Europa.
25 juliol
Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.
1993
6 juny
Eleccions generals. El PSC guanya les eleccions a Catalunya i obté 1.277.838 vots i 18 diputats, encapçalats per Narcís Serra. Victòria del PSOE a tot Espanya per majoria relativa amb 159 diputats.
1994
4-6 febrer
7è Congrés del PSC. Es crea un Comitè d’Acció Política format pel President (Joan Reventós), el Primer secretari (Raimon Obiols) i 4 Secretaris Nacionals (Josep Borrell, Pasqual Maragall, Josep M. Sala i Narcís Serra). Miquel Iceta és elegit Secretari d’Estudis.
18-20 març
33 Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. Raimon Obiols és elegit Secretari de Relacions Internacionals; Manuela de Madre i Narcís Serra són elegits Secretaris executius.
20-22 abril
9è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep M. Alvarez.
12 juny
Eleccions europees. CiU guanya a Catalunya però empata en escons amb el PSC que obté 721.374 vots i tres eurodiputats (Joan Colom, Anna Terrón i Josep Verde).
1995
6-7 març
Celebració a Barcelona del 2on Congrés del Partit dels Socialistes Europeus. Raimon Obiols és elegit Vicepresident.
28 maig
Eleccions municipals. El PSC presenta 520 llistes. El PSC obté 1.016.502 vots (primer partit català) i 1705 regidors, guanyant 143 alcaldies (a la xifra de regidors cal afegir-hi els socialistes elegits en llistes independents de progrés).
28 juny
Dimissió de Narcís Serra com a Vicepresident del govern.
14 octubre
Miquel Iceta és nomenat Sots-director del Gabinet de la Presidència del Govern, amb rang de Sots-secretari.
17 novembre
Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Joaquim Nadal, obté 802.252 vots i 34 escons. Jordi Pujol guanya les eleccions amb 60 escons, i tot i que perd la majoria absoluta és investit president de la Generalitat amb el suport del PP i l’abstenció d’ERC.
25 novembre
Celebració a Barcelona de la Conferència Euromediterrània.
31 desembre
Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 43% dels delegats i UGT el 34,5%.
1996
1 gener
Pasqual Maragall pren possessió com a president del Comitè de Regions d’Europa, per un mandat de dos anys.
26 gener
Miquel Iceta cessa com a Sots-director del Gabinet de la Presidència del Govern per presentar-se a les eleccions generals.
3 març
Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.531.143 vots i 19 diputats, encapçalats per Narcís Serra. Victòria del PP per majoria relativa amb 156 diputats mentre el PSOE obté 141 escons. Miquel Iceta és elegit Diputat al Congrés per Barcelona.
11-13 octubre
7è Congrés del PSC. President: Raimon Obiols. Primer secretari: Narcís Serra. Miquel Iceta és elegit Secretari d’Anàlisi i Imatge.
1997
18-19 gener
9è Congrés de la JSC. Primera secretaria: Maria Freiría.
20-22 juny
34 Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Joaquín Almunia. Raimon Obiols és reelegit Secretari de Relacions Internacionals; Josep Borrell i Narcís Serra són elegits Secretaris executius.
26 setembre
Dimissió de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. El substitueix Joan Clos.
19 novembre
Ingrés a la presó de Can Brians de Josep M. Sala, Carles Navarro i Lluís Oliveró.
22 desembre
Sortida de la presó de Can Brians de Josep M. Sala.
1998
17-20 març
10è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep Maria Alvarez.
24 abril
Eleccions primàries del PSOE. Josep Borrell és elegit candidat socialista a la presidència del govern amb el 54,8% dels vots, derrotant Joaquín Almunia que va obtenir el 45,2%. Miquel Iceta forma part destacada de l’equip de Borrell.
26 juny
Acte de celebració del 20è aniversari del PSC al Palau Sant Jordi de Barcelona.
1999
2 maig
Eleccions municipals. El PSC presenta 592 llistes. El PSC obté 1.089.985 vots (primer partit català) i 2038 regidors, guanyant 183 alcaldies.
14 maig
Renúncia de Josep Borrell a la candidatura socialista a la Presidència del Govern d’Espanya.
13 juny
Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 991.656 vots i tres eurodiputats (Joan Colom, Raimon Obiols i Anna Terrón). El PP guanya a tot Espanya amb 27 diputats i el PSOE obté 24 escons.
1 setembre
El Consell Nacional del PSC aprova la coalició a tot Catalunya amb Ciutadans pel canvi i la coalició a les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona amb Iniciativa-Verds.
12 octubre
Essent Diputat al Congrés per Barcelona i en el transcurs de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, Miquel Iceta fa pública la seva orientació sexual.
17 octubre
Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Pasqual Maragall, obté 1.183.299 vots i 50 escons (més dos d’Iniciativa-Verds a les circumscripcions de Girona i Tarragona). Tot i que Pasqual Maragall obté més vots, Jordi Pujol obté quatre escons més i és investit president de la Generalitat amb el suport del PP. Miquel Iceta és elegit Diputat i és Portaveu adjunt del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi.
4-6 novembre
Dolors Renau és elegida Presidenta de la Internacional Socialista de les Dones en el seu 15è Congrés.
31 desembre
Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 42,9% dels delegats i UGT el 38,6%.
2000
24 gener
Signatura del pacte PSC-ERC-ICV-EUiA per a concórrer junts a les eleccions al Senat amb la candidatura “Entesa Catalana de Progrés”
12 març
Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.142.585 vots i 17 diputats, encapçalats per José Montilla. El PP guanya a tot Espanya per majoria absoluta amb 183 diputats mentre el PSOE obté 125 escons.
22 març
El Comitè Federal del PSOE anomena una Comissió Política després de la dimissió de Joaquín Almunia. En formen part Manuela de Madre i Celestino Corbacho.
16-18 abril
9è Congrés del PSC. President: Pasqual Maragall. Primer secretari: José Montilla. Miquel Iceta és elegit Secretari d’Acció Política i Electoral i portaveu.
21-23 juliol
35 Congrés federal del PSOE. President: Manuel Chaves. Secretari general: José Luis Rodríguez Zapatero. Carme Chacón és elegida Secretària de Cultura.
21 novembre
ETA assassina Ernest Lluch.
2002
19-22 març
11è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep M. Alvarez.
2003
25 maig
Eleccions municipals. El PSC presenta 680 llistes. El PSC obté 1.103.851 vots (primer partit català) i 2281 regidors, guanyant 220 alcaldies.
16 novembre
Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Pasqual Maragall, obté 1.031.454 vots i 42 escons. Tot i que Artur Mas obté quatre escons més que Pasqual Maragall, aquest el guanya en vots i, a més, obté la investidura com a president de la Generalitat amb el suport d’ERC i ICV-EUiA. Miquel Iceta és elegit Diputat i és Portaveu del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi.
31 desembre
Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 43,67% dels delegats i UGT el 40,01%.
2004
14 març
Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.586.748 vots i 21 diputats, encapçalats per José Montilla. El PSOE guanya a tot Espanya amb 164 diputats. Zapatero, President i José Montilla, Ministre d’Indústria.
13 juny
Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 907.121 vots i tres eurodiputats (Josep Borrell, Raimon Obiols i Maria Badia). El PSOE guanya a tot Espanya amb 25 diputats.
2-4 juliol
36 Congrés federal del PSOE. President: Manuel Chaves. Secretari general: José Luis Rodríguez Zapatero. Carme Chacón és reelegida Secretària de Cultura i José Montilla és elegit Secretari executiu. Miquel Iceta encapçala la Delegació del PSC.
23-25 juliol
10è Congrés del PSC. President: Pasqual Maragall. Primer secretari: José Montilla. Miquel Iceta és elegit Viceprimer secretari i portaveu.
2005
20 febrer
Referèndum sobre la Constitució europea. Amb una participació del 42,33% el 76,96% dels votants la ratifiquen. A Catalunya la participació va ser del 40,98% i els vots afirmatius van assolir el 64,84%.
20-23 juny
12è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep M. Alvarez.
2006
18 juny
Referèndum estatutari. La participació és del 48,85% i els vots afirmatius constitueixen el 73,24%.
21 juliol
Pasqual Maragall anuncia que no es presentarà a la reelecció com a president de la Generalitat.
8 setembre
José Montilla cessa com a Ministre d’Indústria per a presentar-se com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Serà substituït per Joan Clos, que serà substituït com a Alcalde de Barcelona per Jordi Hereu.
1 novembre
Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per José Montilla, obté 796.173 vots i 37 escons. Tot i que CiU guanya les eleccions amb 48 escons, José Montilla és investit president de la Generalitat amb el suport d’ERC i ICV-EUiA. Miquel Iceta és elegit Diputat i és Portaveu del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi.
2007
27 maig
Eleccions municipals. El PSC presenta 777 llistes. El PSC obté 924.275 vots (primer partit català) i 2.570 regidors, guanyant 276 alcaldies.
6 juliol
Carme Chacón és nomenada Ministra de Vivenda en substitució de María Antonia Trujillo.
2008
9 març
Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.688.532 vots i 25 diputats, encapçalats per Carme Chacón. El PSOE guanya a tot Espanya amb 169 diputats. Zapatero serà reelegit com a President del Govern. Carme Chacón serà Ministra de Defensa i Celestino Corbacho Ministre de Treball i Immigració.
4-6 juliol
37 Congrés federal del PSOE. President: Manuel Chaves. Secretari general: José Luis Rodríguez Zapatero. Carme Chacón i Miquel Iceta representen el PSC en la Comissió Executiva Federal.
18-20 juliol
11è Congrés del PSC. President: Isidre Molas. Primer Secretari: José Montilla. Miquel Iceta és reelegit com a Viceprimer secretari i portaveu del partit.
2009
7 juny
Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 708.888 vots i dos eurodiputats (Maria Badia i Raimon Obiols). El PP guanya a tot Espanya amb 23 eurodiputats i el PSOE obté 21 escons.
2010
9 juliol
Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya aprovat el 2006.
28 novembre
Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per José Montilla, obté 575.233 vots i 28 escons. Artur Mas guanya les eleccions amb 62 escons; mancat de majoria absoluta és investit president de la Generalitat en segona votació amb el suport de CiU i l’abstenció del PSC. En la nit electoral José Montilla anuncia que no es presentarà a la reelecció com a Primer Secretari del PSC en el pròxim Congrés i en la primera reunió de la Comissió Executiva del partit celebrada després de les eleccions anuncia que no prendrà possessió del seu escó al Parlament. A proposta seva, Joaquim Nadal és elegit President del Grup parlamentari socialista i Miquel Iceta és novament elegit Portaveu del Grup.
2011
22 de maig
Eleccions municipals. El PSC presenta 733 llistes. El PSC obté 721.443 vots (superat en 56.601 vots per CiU) i 2.117 regidors, guanyant 197 alcaldies.
20 de novembre
Eleccions generals. El PSC perd per primer cop a Catalunya, obtenint 922.547 vots i 14 diputats (superat en 93.144 vots i 2 escons per CiU). El PSOE perd a tota Espanya amb 110 diputats.
16-18 de desembre
12è Congrés del PSC. Primer secretari: Pere Navarro. Miquel Iceta deixa la direcció del partit.
