• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

PSC, paisatge després d’un Congrés

PSC, paisatge després del Congrés

El Triangle (juliol 1996)

“Serra substitueix Obiols”. “S’assoleix la integració al PSC malgrat les tensions”. “Els capitans tornen al seus quarters d’hivern”. “Serra aconsegueix els objectius que s’havia plantejat”. Frases com aquestes i d’altres no tan favorables han servit a periodistes i comentaristes per resumir els treballs del 8è Congrés del PSC celebrat els proppassats 11, 12 i 13 d’octubre a La Farga de L’Hospitalet.

Sempre és difícil que les cròniques periodístiques, molt lligades al dia a dia i amb una atenció preferent als conflictes, descriguin l’abast de les transformacions que està experimentant el PSC. El PSC ha canviat molt des de la seva fundació el 1978. Avui som molt més, s’ha produït un rejoveniment de les nostres estructures territorials que tradueixen el nou impuls dels responsables del partit a totes els nivells. Som més madurs, hem demostrat que som una sòlida força de govern, amb responsabilitats als ajuntaments on hi viu una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Hem demostrat també que tenim un projecte per a Espanya que beneficia Catalunya; sols cal veure amb objectivitat el període 1982-1996 per comprovar-ho. Tenim una organització potenciï un suport electoral que ens atorga un paper central a la política catalana.

Tot això es veia a la Farga. Molts convidats al Congrés, independents o dirigents de les forces polítiques o socials, van quedar sorpresos, uns agradablement i d’altres amb un nou respecte envers el PSC, per la força i l’empenta que s’intuïen en veure els més de mil delegats que expressaven les més de 300 realitats locals del PSC. En Narcís Serra ens ho explicava a la seva manera: “Aquest Congrés fa goig”.

I, efectivament, el congrés feia goig. Vells militants i joves socialistes, homes i dones, gent del camp i de la ciutat, treballadors i professionals, regidors i activistes socials. Una barreja diversa i plural, relligada pels valors del socialisme, i amb l’ambició d’impulsar reformes per construir progressivament una societat més justa, més pròspera, més lliure, més moderna, més segura, en definitiva, més humana.

El congrés va aprovar moltes resolucions que marcaran la nova etapa del PSC. Des de l’establiment d’un sistema de primàries obert als simpatitzants per proposar caps de llista, a la posada en marxa d’agrupacions temàtiques. Des de l’aprovació del codi ètic a la proposta d’una llei electoral catalana que faci compatible l’elecció directa de representants per part de circumscripcions reduïdes amb el respecte as la representació proporcional de les diverses opcions polítiques.

Però a ningú escapa que aquest congrés consagra la legítima i sana ambició del PSC per governar Catalunya. El decantament conservador de CiU, evidenciat amb el seu pacte amb el Partido Popular tant a Madrid com al Parlament de Catalunya, fa urgent i necessària la construcció d’una alternativa que porti a la victòria les forces de progrés en la perspectiva de 1999. Tenim el candidat, Joaquim Nadal, tenim clares les grans idees que defineixen el nostre projecte. Ens cal ara posar fila l’agulla per definir el programa, i ho volem fer en estret contacte amb els sectors progressistes de la societat catalana. El diàleg amb la societat serà el nord de la nostra política i la discussió programàtica serà el motor d’aquest diàleg.

Hem decidit també millorar les nostres relacions amb les altres forces d’esquerres. Amb un triple objectiu: enfortir la influència dels partits d’esquerres, cadascun des de la seva pròpia identitat; assolir objectius comuns a nivell parlamentari i municipal; i activar la mobilització dels sectors progressistes que s’estan a casa i, fins i tot, d’aquells que tradicionalment s’abstenen a les eleccions al Parlament de Catalunya.

El PSC està a punt. Està disposat a fer la part que li toca. Reconeix que li correspon una part molt important d’aquest esforç, perquè així ho volen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que ens donen el seu suport elecció rera elecció. Del congrés d’ERC i de l’assemblea nacional d’Iniciativa per Catalunya n’han de sortir també elements decisius.

Sols així podrà iniciar-se una dinàmica social nova, capaç de vèncer l’esmorteïment al que Jordi Pujol té sotmesa la política catalana, obrint pas a l’alternança, guanyant primer el debat cultural, i de les idees, per vèncer, el 1999, el combat electoral.

Que així sigui!

Miquel Iceta Llorens és Secretari d’Anàlisis i Imatge del PSC