• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

PSC, el partit del canvi

PSC, el partit del canvi
9è Congrés PSC (juny 2000)

Catalunya necessita canvis, necessita reformes que aprofitin totes les potencialitats del país per proporcionar oportunitats per a tothom i ajut a aquells i aquelles que ho necessiten, per preparar un futur que ja s’ha fet present. Aquesta és l’estratègia guanyadora, l’estratègia que ni té ni és capaç d’aplicar el govern presidit per Jordi Pujol. Un govern que no governa, aclaparat per la seva ineficàcia, hipotecat per la dependència dels vots del PP al Parlament de Catalunya, i paralitzat pel debat successori.

El PSC és el partit que vol i pot impulsar les reformes que el país necessita. Haguéssim volgut fer-ho des del govern; però el que reclamaven els vots no ho van permetre els escons. Haurem de fer-ho, doncs, des de l’oposició presentant la nostra alternativa. I ens proposem de fer-ho amb voluntat de col·laborar amb altres forces i sectors progressistes que ho vulguin. Amb Ciutadans pel Canvi. Amb Iniciativa per Catalunya-Verds. Amb Esquerra Republicana de Catalunya, si no vol ajudar a perllongar l’agonia convergent.

Som conscients que nosaltres tenim la màxima responsabilitat. Perquè així ho van decidir els ciutadans i ciutadanes que volen Pasqual Maragall a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Però sabem que la confiança rebuda cal mantenir-la i augmentar-la progressivament. I conscients d’aquesta responsabilitat estem preparant el nostre novè Congrés.

Així, el nostre Congrés no sols ha de servir per prendre decisions en clau interna, tot i que aquest és un dels objectius principals del Congrés de qualsevol força política. El Congrés també ha de ser l’expressió pública del nostre compromís amb els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya que volen el canvi.

Això ha de marcar les nostres discussions, que han de centrar-se en els problemes que preocupen a la gent, han de desenvolupar-se en un llenguatge i unes formes entenedores, i han de produir unes resolucions que assenyalin un camí clar d’innovació a partir de la nostra història i la nostra identitat política.

Celebrarem el novè Congrés després d’haver commemorat el 20è aniversari del PSC i després d’haver estat la primera força política de Catalunya en totes les eleccions celebrades al nostre país en els darrers dotze mesos. Fem un balanç positiu d’aquesta etapa no sols pels resultats electorals sinó també per la feina feta als governs locals per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, per la feina feta des del govern de l’Estat en el període 1982-1996 que va marcar la modernització definitiva d’Espanya, la seva democratització, la seva incorporació a la Unió Europea, l’assentament dels fonaments de l’Estat del Benestar, i el desenvolupament de l’Estat de les Autonomies, i per tenir un partit amb cohesió interna, cada cop més gran i millor implantat, amb mecanismes de participació democràtica real com les eleccions primàries, obertes també als i a les simpatitzants del partit.

Però aquesta satisfacció no és un punt d’arribada. És, precisament, un punt de partida. Volem ser l’instrument del canvi, de les reformes que Catalunya necessita i per fer-ho cal millorar la nostra connexió amb la societat. I això implica esforços suplementaris per ser presents arreu del país, en comarques de l’interior i pobles petits, en sectors socials que potser no han vist encara suficientment en nosaltres l’eina per a la seva emancipació o per a la defensa dels seus interessos (joves, professionals, autònoms, petits i mitjans empresaris). Hem de ser capaços d’expressar una àmplia majoria social, basada en els sectors que volen viure del seu treball, amb voluntat de representar també les classes mitges urbanes i els sectors més dinàmics i emprenedors.

Una majoria per desenvolupar un projecte progressista per a Catalunya. Un projecte que tingui com a centre la llibertat, l’emancipació i el ple desenvolupament del potencial de les persones, amb la justícia social com a objectiu principal, a través de l’instrument del progrés econòmic sostenible, equilibrat territorialment i solidari. Un projecte més preocupat per la ciutadania i la qualitat de vida que per la identitat. Un projecte que implica un rol creixent del món local i dels processos d’autoorganització i responsabilització de la pròpia societat, una idea plural d’Espanya i un nou impuls al procés d’unitat europea en la línia assenyalada pel Ministre alemany d’Afers Estrangers Joschka Fischer. Un projecte capaç d’actuar localment i de ser eficaç globalment per vèncer reptes d’abast planetari.

I perquè tot això sigui possible també convé que encertem en elegir la nova direcció del partit. Una nova direcció del nou PSC que s’ha anat forjant al llarg dels anys. Una direcció respectuosa amb la història, encapçalada per Josep Montilla i Pasqual Maragall, capaç de donar més responsabilitats a aquells i aquelles que a través de la seva tasca institucional, cívica i orgànica han de proporcionar nous rostres i noves veus a un projecte que ve de lluny i que ha d’anar molt més lluny encara.

Miquel Iceta i Llorens
Membre de la Comissió Executiva del PSC