• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Entrevista en el diario El Punt

Entrevista a Miquel Iceta

Saül Gordillo
El Punt (30/07/00)

“Maragall serà el millor President del segle” 

– Per què va apostar per Rodríguez Zapatero?
Perquè és el canvi que necessitava el PSOE. 

– Els líders, neixen o es fan?
Es fan, es fan. 

– Zapatero, serà un bon líder?
Jo el veig en una situació precarismàtica.

– Què vol dir?
Carisma es una espècie de do que permet generar una empatia important entre la gent, i que generen no només adhesió sinó afecte, i ell ho pot tenir.

– En què ho nota?
A primera vista. Hi ha alguna cosa rera la seva cara.

– També cal que els líders no trobin gaires entrebancs, oi?
Sí, però sobretot cal que siguin capaços de superar-los.

– El nou secretari general del PSOE tindrà un camí dur?
Sí, perquè el partit està tot just encetant la sortida d’una crisis molt profunda.

– El PSC va mantenir una ambigüitat en el congrés…
No. Aquesta és la primera vegada que dic públicament que estic amb Rodríguez Zapatero. Nosaltres som molt respectuosos amb el vot individual i secret.

– Vostè era l’home de Narcís Serra a La Moncloa?
No, era un dels homes.

– Com s’hi treballa?
S’hi treballa bé, perquè hi ha una certa distància del soroll de Madrid ciutat i de la política. Però això comporta un risc d’aïllament de la realitat que alguna vegada s’ha produït.

– Diferències entre la política madrilenya i la catalana?
Aquí hi ha un respecte més gran a les regles del joc, tant les escrites com les no escrites. Però sempre m’ha semblat més viva la política a Madrid, i fins i tot menys hipòcrita.

-Vostè aspirava a ser el secretari d’organització del PSC. Se sent frustrat?
La veritat és que no, perquè m’han ofert una responsabilitat tant important com aquesta. Jo sempre havia pensat que estava més dotat per a la feina interna que no pas per donar la cara i la veu, però estic disfrutant molt.

– Dels aparells dels partits en tenim una imatge abstracta i fosca. És mite o realitat?
En part és mite, perquè els aparells son persones col·locades pels electors o els delegats d’un congrés. La realitat és que en determinats llocs la lluita pel poder és més evident.

– Els aparells són el mal menor de la democràcia?
No, perquè en les associacions també hi ha aparells.

– Maragall serà President?
El millor d’aquest segle.

– Però si té molts anys…
El problema no és d’edat. Jove és aquella persona que encara està disposada a aprendre. I en Pasqual encara vol aprendre i disfrutar molt de la vida.

– Eleccions anticipades?
No ho sabem. El mateix president de la Generalitat, de tant en tant deixa entreveure que potser no serà capaç d’aguantar fins el final. En tot cas, nosaltres estem preparats per entomar la responsabilitat en el moment que es produeixi.

– Què vol dir?
Que tenim les idees molt clares els equips preparats per assumir reptes.

– Com veu CiU?
Preparant la seva marxa, i això sempre és trist. A més, ho estant fent amb molt soroll i de forma desordenada.

– Vostè és el primer polític del país que ha reconegut que és homosexual. Per què ho va fer
Perquè una organització com Vota Rosa ho reclamava. Era el moment de fer-ho. 

– Per què els homosexuals d’altres partits no surten de l’armari?
Per un desig d’intimitat, perquè pensen que això els perjudicaria o perquè no volen ser coneguts només per això. Jo sóc homosexual, però aquest és un factor és de la meva personalitat.