• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Entrevista en el diario AVUI

Entrevista a Miquel Iceta
Avui (26/08/01)

Cristina Palomar

“Presentar una moció de censura és més compromès que demanar eleccions anticipades”

“Maragall no és un robot; és una persona que incorpora la política les idees de creativitat i innovació, i això es veurà també al debat”

PERFIL DE MIQUEL ICETA:
Miquel Iceta i Llorens va néixer fa 41 anys a Barcelona. Militant socialista des del 1978, és actualment diputat del PSC al Parlament i membre de la seva comissió executiva. Darrera una aparença de bon jan, de bromista i de no haver trencat mai cap plat, amaga una gran astúcia, una ironia implacable i corrosiva i un gran olfacte polític, fruit d’haver bregat durant tants anys a les cuines socialistes, tant a Madrid com a Barcelona. Segurament per això José Montilla el va considerar el candidat ideal per ser el portaveu del PSC.

– Què s’hi jugarà el PSC al debat de política general i a la moció de censura d’aquesta tardor?
Demostrar que el projecte que ens governa està acabat i que l’alternativa que representem és molt millor.

– Les últimes intervencions parlamentàries de Pasqual Maragall no han estat molt brillants. Què passarà si no “guanya” la moció?
Crec que aquest debat anirà bé per a Maragall perquè està pensat per explicar les seves propostes, com si fos la seva investidura.

– Però no em negarà que a vegades des del mateix PSC s’ha qüestionat la capacitat d’oratòria del seu president…
El debat de moció de censura té un format diferent si el comparem amb els sessions de control al govern. En aquest cas, la darrera paraula no la té el govern i tampoc hi ha limitació de temps.

– I no tem els seus rampells improvisadors?
Maragall no és un robot, és una persona que incorpora a la política las idees de creativitat i innovació, i això també es veurà al debat.

– Vol dir que serà un debat amb sorpreses?
Segur.

– En pocs mesos, el president del PSC ha proposat una qüestió de confiança, una moció de censura i eleccions anticipades. No sembla això el joc dels disbarats?
No. Tot té la seva justificació. El PSC va demanar a Pujol que se sotmetés a una qüestió de confiança quan va canviar de forma de governar i va crear la figura d’un primer ministre. Ell va dir que no. La moció de censura es proposa quan l’oposició considera que la continuïtat del govern és lesiva per als interessos del país i planteja una proposta alternativa. Presentar una moció de censura és més compromès que demanar eleccions anticipades, que pot ser un brindis al sol perquè és prerrogativa del president.

– La seva proposta no ha tingut gran èxit entre els seus companys d’oposició al Parlament. És una operació mediàtica, com han renunciat CiU i PP?
Curiosament els mateixos que diuen que és una operació mediàtica ens diuen que se’ns pot girar en contra. Senzillament, és la utilització d’un instrument parlamentari molt potent que està en mans dels partits que són realment alternativa de govern. Al cap i a la fi, el que nosaltres demanem és que sigui president de la Generalitat qui va tenir més vots que és Pasqual Maragall. Respectem que els altres partits diguin que volen seguir les seves pròpies estratègies, és ben legítim, però s’ha d’entendre que un partit com el PSC, amb un gran recolzament electoral, si està dient constantment que aquest govern no és bo està obligat a presentar una moció de censura.

– Vostè rebutja que sigui una operació mediàtica, però quin sentit ha tingut anunciar la moció de censura amb un any d’antelació, presentar-la a mitja legislatura, sabent que CiU vol esgotar-la i essent conscients de que no té cap possibilitat de prosperar?
Presentar-la a l’equador de la legislatura té sentit. Jordi Pujol va dir que aquesta legislatura suposaria més poder i més diners per a Catalunya: aquest era el seu programa. Tanmateix, des del PSC creiem que, esgotada la primera part de la legislatura, aquest programa ha fracassat. D’aquí ve la raó de presentar ara una moció de censura.

– Els socialistes gallecs van rebutjar recolzar la moció de censura que el BNG va presentar contra el president de la Xunta.
Manuel Fraga governa amb majoria absoluta i presentar una moció de censura en aquestes condicions…

– Però l’objectiu era el mateix: evidenciar que el projecte del PP gallec estava esgotat.
Jo no recomanaria mai presentar una moció de censura contra un govern que té majoria absoluta.

– Aquí CiU té el suport del PP.
Però l’escenari és diferent. Aquí el PSC va ser el partit més votat. CiU té el suport del PP, però moltes vegades el vol amagar i es pot demostrar de manera fefaent l’esgotament d’un projecte i el fracàs d’un programa.

– Però la moció del BNG va fracassar i la presentarà el PSC sembla que va pel mateix camí.
Hi ha dues formes de guanyar una moció de censura: o bé numèricament o bé políticament.

– Creu que la moció de censura interessa a algú tret dels polítics?
El debat de la moció de censura serà molt seguit pels ciutadans. Tant és així, que el govern català ja té reservats uns quants milions de pessetes per fer una campanya institucional en un intent d’evitar els efectes negatius de la moció de censura. Si no es pensés que la moció tindrà un gran impacte en els ciutadans, aquesta campanya partidista no s’estaria preparant.

– Vostè abans parlava que aquest debat servirà perquè Maragall expliqui el seu projecte. En què es basarà la seva intervenció?
Nosaltres ja hem ensenyat les nostres cartes. Es basarà en cinc grans eixos: la educació i el treball; les polítiques socials; les infraestructures, la innovació i la tecnologia; la idea de govern eficaç, amb descentralització de la Generalitat i reforma de l’Administració; i el projecte català en una Espanya plural.

– N’han tret aigua clara del nou finançament després de les explicacions del conseller Homs?
No. Ni nosaltres ni ningú. Hi ha hagut manca de claredat en les xifres que es donen, però el debat sí que ha servit per evidenciar que s’ha aconseguit la meitat del que CiU volia. És obvi que el nou sistema és millor que l’anterior, però des del punt de vista dels diners disponibles és un mal acord per a Catalunya. Entenem molt bé que les comunitats socialistes que han sortit beneficiades del pacte l’hagin firmat. El que no entenem és l’entusiasme de CiU.

– S’ha quedat el PSC sense arguments per criticar l’acord després del recolzament del PSOE?
No, el que passa és que les autonomies socialistes han negociat millor i han obtingut més diners.

– Què votaran els diputats del PSC quan el finançament arribi a les Corts?
En el Congrés es vota el conjunt del pressupost.

– Amb les partides destinades al nou finançament incloses.
Nosaltres no votarem el pressupost del PP. No ho hem fet mai.

– ERC vol proposar a l’Entesa que votin en contra el nou finançament quan entri al Senat.
Sempre hem votar en contra dels pressupostos del govern popular.

– No és una contradicció votar en contra quan les autonomies socialistes recolzen el nou sistema?
Es vota en contra de tot el pressupost.

– Però l’acord de finançament forma part del pressupost!
Estem en contra del finançament local, de la fiscalitat que aplica el PP, del nivell d’inversió. Per tot això votarem en contra del pressupost. Pel que fa al finançament, creiem que és millor que l’anterior, però la negociació de CiU és dolenta per a Catalunya. Els nostres vots seran coherents amb el que diem.

– Maragall ha proposat privatitzar la primera cadena de TV alineant-se amb el govern popular. Aquests rampells neoliberals no són perilloses per al PSC?
En el PSC no tothom pensa de la mateixa manera.

– Seguint les coincidències amb el PP, l’alcalde de Barcelona ha recolzat la polèmica actuació policial contra els immigrants.
Els ajuntaments no tenen competències per fer front al problema de la immigració; en canvi, les administracions, que sí que les tenen, es fan les distretes i fins i tot atien el problema perquè recaigui sobre els ajuntaments. Els socialistes vam votar en contra de la llei d’estrangeria i aquesta no pot evitar que cada vegada arribin més immigrants. Davant d’això s’ha d’assolir un acord polític, s’ha de parlar clar i dir que no estem en condicions d’acollir dignament tots els immigrants; que s’han de controlar els fluxos de migració i establir topalls. Els immigrants que arriben aquí han de tenir drets perquè són persones i les administracions han de tenir polítiques socials d’acollida. Ara bé, no estem a favor que gent sense papers ocupi la via pública indefinidament.

– Els subsaharians portaven setmanes dormint al ras.
Cal que les administracions tinguin llocs per aquestes persones: per això volem més polítiques socials.

– Josep Lluís Carod-Rovira ha proposat que Maragall es retiri quan ho faci Pujol.
Si Carod vol que marxi tothom, al final es quedarà ell sol al Parlament.

– Prescindint de qui guanyi les pròximes eleccions, trobarem a faltar Pujol a la Generalitat?
Jordi Pujol és irrepetible i és obvi que passarà a la història. Quan nosaltres governem, garantirem que el seu capital polític no es perdrà.

QUÈ LI SUGGEREIX….?

– Moció de censura
Una gran oportunitat d’explicar que hi ha una alternativa diferent i millor.

-Mas/Maragall
Mas és la continuïtat. Maragall és l’aposta per a la creativitat i la innovació.

– Pacte PP-CiU
És un pacte molt desigual que perjudica Catalunya.

– Aznar/Zapatero
El passat i el futur.

– Euskadi
És el gran fracàs de la política, però també l’esperança permanent que entre tots seran capaços d’arreglar-ho.

– Constitució
El punt de partida de la democràcia. Potser la millor notícia del segle XX d’Espanya.

– Finançament autonòmic
És una assignatura pendent, però a mi em preocupa més el finançament local.

– Ràdios i televisions públiques
Han d’existir.

– Vacances escolars
Són necessàries, però els pares també tenen dret a uns dies de vacances sense fills.

– Matrimoni homosexual
Caurà com la fruita madura quan el PP no tingui majoria absoluta i CiU s’atreveixi a fer el pas.

– Seguretat alimentària
No sabem el que mengem

– Caos aeri
És la cançó de l’enfadós.

– Pla Hidrològic Nacional
Un error brutal.

– Nacionalisme
Si és el respecte al que som, és una meravella. Si és un factor de diferenciació d’altres, no.

– Immigració
L’oportunitat de demostrar que la civilització occidental no és un factor de menyspreu.

– Euro
Una realitat l’any que ve. La potència econòmica hauria d’anar més lligada a la potència política i social.

– Globalització
Un fenomen imparable del qual cal evitar els excessos en el terreny de les desigualtats.

– Tribunal Penal Internacional
Una necessitat absoluta.

– Escut antimíssils
Una burrada pròpia de la família Bush.

– Barça
No sóc futboler, però m’interessa que li vagi bé perquè si no els dilluns són espantosos i no hi ha qui treballi.