• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Immigració, l’acord necessari

Immigració, l’acord necessari
Avui (01/06/02)

La immigració ocupa en aquests moments un lloc preferent en les preocupacions ciutadanes, juntament amb una percepció creixent d’inseguretat ciutadana i d’incertesa econòmica. La dreta i l’extrema dreta tendeixen a barrejar de forma interessada aquestes qüestions atiant la intolerància, el racisme i la xenofòbia, com hem vist recentment a França. Aquest sembla ser també el camí que CiU i PP han triat per abordar el problema. Juntament amb la indignitat d’intentar traslladar les responsabilitats sobre el tema als Ajuntaments.

Però faríem un greu error si intentéssim defugir el debat sobre qüestions que preocupen els ciutadans i creen profundes incerteses sobre el futur. Cal afirmar d’entrada que és absolutament reprovable barrejar immigració, delinqüència i atur. Equiparar immigració amb delinqüència i assenyalar la immigració com a causa de l’atur és fals i indigne.

L’evidència que hi ha immigrants que delinqueixen no permet en absolut de generalitzar. Aquest abús sembla dirigit a impedir un debat seriós sobre la inseguretat. Les raons fonamentals d’una percepció creixent d’inseguretat ciutadana tenen molt més a veure amb l’infradotació d’efectius policials, la lentitud de la justícia, el fenomen de l’habitualitat delictiva, i el fracàs de la política d’atenció als menors de famílies desestructurades -immigrants o no.

L’arribada d’immigrants al nostre país té com a origen les situacions de guerra, extrema pobresa o manca de democràcia a molts països, la baixa natalitat catalana i la necessitat de ma d’obra poc qualificada que la força de treball del nostre país no proveeix.

La immigració és un fenomen estructural que implicarà canvis profunds en moltes direccions i aquest és el seu gran repte. Però en sí mateixa, la immigració és tan vella com la humanitat i probablement hagi estat i sigui una de les causes del desenvolupament de la humanitat i del progrés de tot tipus, no sols de l’econòmic.

A Catalunya hi viuen ara prop d’uns 180.000 estrangers, que representen un 3% de la població total. Tot fa pensar que la immigració a Catalunya creixerà acceleradament en els propers anys, igual com a tota la regió mediterrània. Tots els indicadors així ho diuen, tant els que actuen com factors d’expulsió dels països d’origen com els que actuen com a factors de crida, especialment els que fan referència al mercat laboral i la necessitat de ma d’obra, que alguns situen en uns 120.000 immigrants per any a Espanya.

És evident que el tractament de la immigració en el nostre sistema gira al voltant de l’ocupació i del treball i està molt condicionat per aquesta perspectiva i que en aquest àmbit caldrà trobar respostes més adequades, àgils, pràctiques i garantistes. Tanmateix, per abordar amb solvència el fet de la immigració no podem reduir als homes i dones que s’instal·len entre nosaltres a l’única condició de mà d’obra funcional, oportuna i flexible, cal que per damunt de tot valorem la seva condició humana i tot allò que aquesta ens exigeix en termes de ciutadania.

Però, com ja ha estat dit, cometríem un gravíssim error si no volguéssim veure la profunda inquietud que el fenomen immigratori suscita en moltes persones, particularment els sectors populars. La preocupació causada pel fenomen de la immigració no sols s’explica per la por a la diferència. No hem de tancar els ulls al ràpid creixement de la població immigrada, que està comportant una major visibilitat, la seva concentració en determinades zones amb la consegüent pressió sobre dèficits socials preexistents.

Per això és important promoure un debat rigorós sobre aquesta qüestió i construir un ampli consens sobre la nostra capacitat d’acollida, fugint de la “ingenuïtat” del PP quan deia que la seva llei d’estrangeria ho arreglaria tot, cosa que com hem vist no ha estat certa. D’entrada, cal impedir que el debat sobre la immigració formi part de les disputes partidistes, arribant a un ampli acord sobre com abordar aquest fenomen. I, al mateix temps, és imprescindible que les declaracions públiques dels responsables polítics promoguin els valors de convivència, civisme i tolerància que han d’impregnar una societat democràtica.

Un gran acord sobre la immigració hauria de contemplar, tal com va proposar Pasqual Maragall a totes les forces polítiques catalanes:

Primer, la fixació dels contingents d’immigrants que necessitem. En aquest sentit, és necessari establir amb la major claredat i rigor, a través del diàleg social, el nombre d’immigrants que la nostra economia necessita i articular les modalitats contractuals més adequades. Igualment, és necessari enfortir els recursos humans i materials de la inspecció de treball, per perseguir eficaçment les situacions de sobreexplotació.

Segon, és imprescindible avançar seriosament en el control rigorós de les fronteres, tant a nivell dels Estats com progressivament a nivell europeu, frenant la immigració il•legal.

Tercer, cal signar i complir els convenis de retorn dels immigrants il•legals als seus països de procedència, uns convenis lligats precisament a l’establiment de contingents de treballadors immigrants que puguin venir amb contractes ja signats.

Quart, és necessari adoptar més i millors mesures per a la integració dels immigrants, reconeixent els seus drets i la seva dignitat com a persones, afirmant la nostra solidaritat davant la seva precària situació social i promovent la seva inserció social, política, econòmica i cultural. El reconeixement dels drets de les persones i l’exigència correlativa dels deures cívics propis de la nostra societat han de primar sobre qualsevol dogmatisme religiós.

Cinquè, cal un major èmfasi sobre les polítiques i mesures per construir la societat més cohesionada que volem i per absorbir adequadament l’impacte de la immigració. Necessitem barris segurs i escoles dignes. Necessitem també una millor inspecció de l’habitabilitat de les vivendes. I per fer-ho calen compromisos concrets per part del Govern.

Sisè, fer pedagogia del civisme, la convivència, el respecte a la nostra identitat i a la diversitat que entre tots constituïm. Aquesta pedagogia ha de partir de la convicció que la immigració és un fenomen irreversible que modificarà les societats europees en un sentit de major pluralitat ètnica, cultural i religiosa.

Setè, optar per un model de cooperació internacional que afavoreixi el desenvolupament dels països del tercer món, i molt especialment dels de la ribera sud de la Mediterrània, que obri els nostres mercats a la seva producció i contribueixi a reduir la pressió migratòria.

Miquel Iceta i Llorens
Portaveu del PSC