• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Comiat Francesca Martín

Comiat Francesca Martín
(8 de desembre de 2002)

Amb la mort de la Francesca jo he perdut la meva millor amiga. Però no vull parlar-vos del meu dolor. No puc. Voldria expressar, si és possible, el sentiment de pèrdua que avui totes i tots compartim.

Crec que només som capaços de valorar en la seva justa mesura alló que trobem a faltar. I el sentiment de pèrdua de la Francesca començarà a engrandir-se, pels que l’hem estimada, a partir de demà mateix.

Tota persona és única, irrepetible, complexa i contradictòria. També la Francesca. I moltes i molts, després d’un encontre casual, hi han trobat afecte, i els més afortunats i afortunades hi hem trobat amistat profunda.

Però no hi haurà dues maneres iguals de descriure, d’estimar, o de trobar a faltar la Francesca. Per uns serà la intel·ligència, per altres l’humor. Alguns trobaran a faltar la mirada crítica o la paraula punyent. I d’altres, la seva tendresa.

Dubtarem d’haver-la entés suficientment. Ens preguntarem què hauria pensat, dit o fet en una o altra ocasió. Situacions, moments, llocs i paisatges ens portaran sovint a recordar-la.

Però mai no sabrem del cert què més haguéssim pogut aprendre de la Francesca. L’absurd de la mort ens ho impedeix. El que sí sabem és que la Francesca ja forma part indestriable de les nostres vides.

Ara ens toca tirar endavant sense la seva presència, acompanyats sempre del seu record, fidels al seu compromís de construir plegats una societat diferent, una societat millor.

¡Que totes i tots tinguem la seva força i la seva determinació!