• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Entrevista en el diario AVUI

Entrevista a Miquel Iceta
Avui (05/01/03)
Cristina Palomar

“L’opció del PSC és fer un govern de progrés amb ERC i IC però no excloem que CiU i participi”
“No tenim un candidat prefabricat, de frases fetes i de fotos amb somriure maquillat; tenim un candidat que la gent coneix”

– Què ha demanat el PSC als Reis Mags per a aquest 2003?
Celebrar el nostre vin-i-cinquè aniversari guanyant les eleccions municipals i les autonòmiques.

– I a qui portaran carbó?
Els governs de Catalunya i Espanya no han estat a l’altura de les circumstàncies i, com que no han fet bé els deures, els correspon un gruix important de carbó.

– El PSC ho ha fet molt bé?
Sempre es pot millorar molt la feina que un fa, però des del punt de vista dels ciutadans, els governs són puntuats més durament que l’oposició, perquè la seva capacitat d’incidir sobre les coses és mes gran. Per això, és lògic que els judicis sobre els governs siguin més crítics.

– El 2003 serà un any electoral amb comicis municipals al maig i catalans a l’octubre. En tant que coordinador de campanya, ¿està preparat el PSC per afrontar aquest doble repte?
Sí. El que passa és que es tracta de dues campanyes molt diferents. Les municipals descansen molt sobre l’esforç de les organitzacions locals, i en canvi les eleccions al Parlament requereixen un esforç de l’aparell central del partit molt més gran. Ens tocarà treballar segurament més, però, en definitiva, les eleccions serveixen també per recollir els fruits d’una feina de molt de temps. En aquest sentit, estem raonablement satisfets de la nostra tasca d’oposició perquè hem subratllat alguns dels errors del govern i hem mantingut el ritme adequat de presentació de propostes. Ara bé, la veu la tenen els ciutadans.

– Han acusat CiU d’usar la propaganda institucional per promocionar Artur Mas, ¿Creu que això s’anirà incrementant a mesura que ens acostem a les eleccions?
Segur. Nosaltres no estem en contra de la propaganda institucional, sinó de la seva utilització en favor d’un candidat, i en el cas de CiU és prou clar. A més, la propaganda intenta defugir responsabilitats sobre problemes que no s’han abordat. CiU està fent un abús gran de la propaganda institucional i dels mitjans de comunicació pública, i està fent la campanya electoral abans d’hora en lloc de governar. Sembla com si s’estigués situant a l’oposició.

– Aquests últims mesos, el PSC ha mantingut Pasqual Maragall al marge de l’enfrontament amb Mas. Fins quan pensen mantenir aquesta estratègia?
La mantindrem fins a la campanya electoral.

– I per què?
Estem dient que les campanyes electorals no han de començar abans d’hora. A més, no és veritat que no hi hagut debats. En l’últim ple del Parlament sobre l’autogovern hi va haver un debat en què van participar tots dos, però com que sembla que el balanç per a Mas no va ser gaire galdós, potser s’ha oblidat ràpidament.

– Aquesta estratègia seva ha provocat moltes critiques, i hi ha qui pensa que fan callar Maragall perquè no els perjudiqui.
El que no tenim és una candidat prefabricat, de frases fetes i de fotos amb somriure maquillat. Tenim un candidat que la gent coneix amb les seves virtuts i les seves mancances, i, per tant, nosaltres no farem una operació de maquillatge ni de fabricació d’un candidat nou o diferent. La raó és que proposem un lideratge centrat en anys d’experiència i gestió, ara és cert que moltes vegades Maragall sorprèn.

– És una manera de dir-ho…
I creiem que això és bo, que la gent ho aprecia precisament per això. En cavi, hi ha gent que no sorprèn, que es converteix en una titella en mans d’assessors d’imatge i prou.

– Però Artur Mas porta molts anys fent política.
Maragall li reconeix una capacitat d’oposició molt gran. El que vull dir és que Maragall no està desaparegut, està molt present en les activitats, els debats i les propostes. Ha presentat una moció de censura, ha protagonitzat debats al Parlament, ha demostrat que sap fer oposició i que sap mantenir un paper institucional quan convé. Els mateixos analistes que diuen ara que ens equivoquem amb aquesta estratègia eren els que deien a les eleccions del 99 que Maragall no aguantaria a l’oposició ni quatre dies.

– La seva última enquesta indica que mantenen una diferència de vuit punts sobre CiU, però aquesta diferència es dóna perquè baixen els convergents, no perquè pugin els socialistes.
Estem molt alts, al voltant del 4 per cent, i quan un té aquest sostre és pràcticament impossible fer un salt amb un sistema que no és bipartidista. Sempre he dit que ser al govern desgasta, però ser a l’oposició desgasta encara més i estic content per aquests resultats. També és evident que CiU ha decebut molta gent. Pateix una fuita de vots cap a ERC i el PSC, i la seva aposta de pactes postelectorals amb els republicans s’ha de llegir en aquesta clau. El seu electoral se sent molt decebut, no sols pel seu acord amb el PP sinó per la manera com han conduït aquest pacte durant aquests tres anys. A més, les victòria electorals s’aconsegueixen pels encerts propis però també pels errors dels adversaris.

– Veig que ja es conformem amb el que apunten les enquestes.
No. El nostre objectiu és obtenir el millor resultat de la història en unes eleccions autonòmiques i això vol dir superar els resultats del 99. no posem sostre a la nostra legítima ambició de governar Catalunya amb una majoria sòlida. Tenim una estratègia i creem que té una bona recepció popular. També creiem que un dels elements més forts de la nostra campanya és precisament la personalitat del nostre candidat i el seu lideratge. I sobre això centrarem el nostre esforç amb propostes molt concretes perquè estem convençuts que tenim el millor diagnòstic de la situació del país, els millors propostes i el millor líder. Per això, estem raonablement tranquils.

– No és arriscat celebrar la victòria abans d’hora?
Intentem que no sigui així perquè qui dóna la victòria a un partit són els electors. La nostra feina de dinamització i mobilització no s’acabarà fins al dia de les eleccions. El que hem fet amb bastant encert és graduar aquest esforç, perquè és obvi que no pots cremar tots els teus arguments el primer any de legislatura o no fer res fins a l’últim. Seguirem en la nostra línia i no canviarem d’estratègia perquè els nostres objectius s’estan complint.

– No treballen amb el supòsit de la desmobilització?
El que pot produir desmobilització és que, per exemple, aparegui a les enquestes que és igual que guanyi un o l’altre, o una victòria cantada a la qual no s’afegeix il·lusió… La nostra feina és evitar aquests factors, per això el nostre projecte és capaç de generar il·lusió i adhesions. Després de les municipals trepitjarem l’accelerador. El que no volem és començar aquest esforç en la recta final de la campanya a un any vista perquè no és bo per al país.

– José Montilla vol un govern amb els mínims condicionaments possibles.
Tot partit vol desenvolupar el seu programa amb els mínims entrebancs possibles, i per això aspirem a governar amb el màxim suport electoral i parlamentari. Tampoc som gaire partidaris de parlar de polítiques d’aliances abans dels comicis.

– Però Maragall reitera la seva aposta per governar amb ERC i ICV, i Montilla no exclou cap partit tret del PP.
La nostra opció és fer un govern de progrés amb ERC i ICV, que no exclou la possibilitat que CiU hi participi. Ara bé, des del meu punt de vista, crec que a CiU i al país li convé que els convergents passin a l’oposició. Tanmateix, el nostre interès per parlar de polítiques d’aliances ara és zero. Ara volem parlar del nostre programa i de les nostres propostes de govern.

“CiU vol parlar de l’Estatut com a element de mobilització electoral”

– Pere Macías assegura que han enviat Maragall al Brasil perquè s’animi, perquè va de baixa.
Jo només puc opinar de les nostres enquestes, i estic molt convençut que CiU en fa més que el PSC però que no les coneixement, segurament perquè els resultats que donen no són molt diferents als nostres. Tampoc hem enviat Maragall al Brasil. Ell volia ser present a la presa de possessió de Lula perquè el PSC està seguint molt de prop l’experiència d’Amèrica Llatina i la renovació de l’esquerra.

– Des de Brasília, Maragall ha assegurat que la victòria de Mas seria un desastre per al país. No els preocupa que parli d’una possible victòria de Mas?
No crec que hi hagi cap problema. Ens sentim còmodes amb les seves aportacions i maneres de fer. Hem de presentar un programa sòlid i coherent en què es pugui veure reflectiva molt gent.

– Què espera que farà CiU sobre la seva proposta de crear una ponència de reforma de l’Estatut?
Es tornarà a posar de manifest el desinterès real de CiU per l’autogovern. A mitjans de gener s’estudiarà en la Junta de Portaveus la nostra proposta de crear una ponència conjunta per començar a redactar el nou Estatut. Si CiU, com ens temem, diu que no, quedarà claríssim que la seva voluntat d’avançar en l’autogovern és nul·la i que només vol parlar de l’Estatut com a element de mobilització electoral. L’única manera d’avançar en aquest tema és des d’una àmplia majoria catalanista i s’ha d’expressar al Parlament, no en grans actes en poliesportius.

– Com pensen contrarestar els efectes del míting que prepara CiU al mes d’abril?
Al pas que van es contrarestaran ells sols. Primer van dir que farien un nou Estatut, després eren unes bases per a un nou Estatut i ara ja no sabem de què estem parlant. A més, s’ha produït el fet que hi ha un ampli acord parlamentari per tirar-ho endavant i, en canvi, CiU, mostra una reticència total a avançar en el terreny concret. I per a nosaltres és impensable fer un nou Estatut sense CiU.