• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Entrevista en el diario AVUI

Entrevista a Miquel Iceta
Avui (28/07/03)
Cristina Palomar

“Artur Mas és el candidat dels insults, de les mentides i de les trampes”
“CiU està fent campanya com si les eleccions ja estiguessin convocades i això va molt en contra dels pactes assolits per limitar la despesa electoral”

– Després de les eleccions del 25 de maig, la pròxima cita amb les urnes seran els comicis catalans, tot i que encara no se’n sap la data. Amb quina previsió treballa la direcció del PSC?
El PSC treballa en principi amb la idea que Pujol esgotarà la legislatura i que, per tant, les eleccions seran el 16 de novembre. Ara bé, si són el 26 d’octubre tampoc passarà res. De totes maneres, suposo que hi ha un interès per part de tothom de no coincidir en les dates amb eleccions a Madrid, per això creiem que seran a mitjans de novembre, tot i que la data depèn de la voluntat del president.

– Si Jordi Pujol decideix convocar-les abans agafarà desprevinguts als socialistes
Els socialistes estem preparats.

– Intueixo que els socialistes catalans faran pocs dies de vacances aquest estiu…
Farem vacances, però menys que altres anys. Jo, per exemple faré vacances fins a mitjans d’agost.

– El PSC s’ho juga tot en aquestes eleccions?
Ens hi juguem moltíssim, com totes les forces polítiques. Crec que la batalla serà entre uns que tenen molta por de perdre i uns altres que tenim molta il·lusió per guanyar.

– Els socialistes no paren de fer crides a la mobilització dels seus militants i simpatitzants. Pasqual Maragall remarca que no hi ha res guanyat i ha exigit treballar “porta a porta”. Tenen por de perdre, potser?
Totes els eleccions són incertes per definició, perquè fins que el ciutadà no vota no se’n sap el resultat. També és cert que hi ha una certa ressaca de les eleccions municipals, en les quals un resultat molt cantat possiblement va afavorir una certa dispersió de vots i potser també una certa desmobilització. Nosaltres volem evitar aquest risc. Tota elecció és una pàgina en blanc que cal escriure.

– Vostès van utilitzar en la campanya municipal un to triomfalista i de donar per guanyats uns comicis abans d’hora que contrasta amb els resultats.
Nosaltres no vam donar res per guanyat.

– No deixaven de dir que guanyarien per golejada i, tanmateix, la realitat és que a Barcelona han baixat cinc regidors, a Girona i Lleida han tingut alguns maldecaps, a Tarragona, no han aconseguit fer fora CiU, i també han perdut alcaldies emblemàtiques com La Seu d’Urgell, Valls, Cerdanyola del Vallès…
Hem guanyat en vots, regidors, alcaldies i majories absolutes.

– També calculaven que els seus contrincants baixarien més del que han baixat.
No tinc els números a la mà, però CiU i PP han perdut molts regidors en aquestes eleccions. CiU ha perdut 150 alcaldies.

– Quan se sabrà la composició de les candidatures del PSC al Parlament?
Fins a mitjans de setembre no es tancarà res.

– Tots els partits catalans tret del PSC i el PP ja han presentat les seves llistes. Quin és el motiu del seu retard?
Hi ha un partit que està fent publicitat com si estiguéssim ja en campanya electoral, i creiem que les eleccions es faran a partir del moment en què s’hagin convocat. Per tant, no volem apressar decisions i promoure coses abans d’hora.

– Tots els partits estan actuant com si ja estiguéssim en plena campanya electoral, no es tracta només de Convergència i Unió.
Sí, però qui deu portar més de cent milions de pessetes gastats en tanques publicitàries no som nosaltres. Per tant, crec que hi ha un partit, que és el que governa, que no sols ens està inundant de propaganda institucional, sinó que està fent campanya com si les eleccions ja estiguessin convocades, i això va molt en contra dels pactes assolits entre els partits per limitar la despesa electoral.

– Artur Mas ha passat de proposar un debat amb Pasqual Maragall acusar-lo de patir “delirium tremens!”. Aquest serà l’estil de la campanya?
No, aquest és l’estil del senyor Mas. És un estil en què es primen els insults per sobre dels arguments. A més, estem veient aquest dies que la justícia ha de posar les coses en el seu lloc, perquè han volgut fer una trampa amb la llei comarcal de Catalunya. També ens hem assabentat que una resolució judicial considera que l’últim congrés d’Unió és il·legal i ha declarat nuls tots els acords presos amb posterioritat a aquest congrés. Són coses curioses que diuen molt poc a favor dels que estan governant i pretenen seguir-ho fent.

– Els consells comarcals encara no s’han constituït.
Aquest procés ha anat malament perquè el govern català ha volgut forçar la llei posant els interessos del seu partit davant dels interessos del país i de les institucions. Això ha provocat aquest endarreriment.

– Els socialistes han centrat les seves crítiques en el conseller Josep Maria Pelegrí. No veuen ningú més al darrera?
Al principi pensàvem que podia ser un error del conseller, però des del moment que tots els partits tret de CiU han demanat la seva dimissió i el seu cessament no s’ha produït, és obvi que tot això comptava amb els vist-i-plau, com a mínim, del conseller en cap.

– Creu que això afectarà la seva imatge?
No ho sé, però està demostrat que Mas és el candidat dels insults, de les mentides i de les trampes. És un senyor que es dedica a desqualificar, a insultar, a criticar, a forçar la llei, a fer trampes amb les enquestes,… Crec que estem instal·lats en un estil nefast de fer política, i això desacredita profundament el qui vol ser president de la Generalitat.

– Què esperen d’ERC?
En el moment que s’acosta la campanya, els electors han de saber que donar el vot a Esquerra Republicana és donar un xec en blanc que no se sap qui el cobrarà. Les últimes notícies que ens arriben són que ERC estaria d’acord amb la continuïtat de CiU al capdavant de la Generalitat. En tot cas, una ERC en mans de CiU tampoc serà un canvi.

– Deixant les eleccions a banda, aquesta setmana s’ha presentat un informe que col·loca Catalunya a la cua de la UE pel que fa a despesa social.
És molt preocupant perquè demostra que Catalunya ha anat perdent empenta econòmica i pistonada social.

– I davant d’aquesta evidència, ¿no és un error del PSC centrar el seu missatge en temes nacionalistes com la reforma de l’Estatut, en detriment de les reivindicacions socials que han caracteritzat tradicionalment els partits progressistes?
Això no és cert. Del disset compromisos de Pasqual Maragall només tres fan referència a temes institucional i d’autogovern. El problema és que als mitjans de comunicació hi ha un interès especial per aquest tema. Ja m’agradaria a mi que el debat polític a Catalunya estigués centrat en els dèficits socials.