• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Debat sobre l’accident del Carmel (II)

Intervenció de Miquel Iceta al Ple del Parlament de Catalunya sobre El Carmel (2)
(25/02/05)

El Sr. Iceta i Llorens

Gràcies, senyor President.

Senyores i senyors diputats, diners d’Europa, senyor Rull, 60 milions d’euros en vuit anys; aquest és l’objectiu que s’ha plantejat el Govern, i l’assolirà. Però el que em toca, en nom del meu Grup, i sabent que són tres els grups del Govern, doncs algunes de les explicacions les compartirem, és fer un balanç del debat, però sobretot en funció de les resolucions que es presenten, que és veritat que en aquest sentit els diputats podem jugar amb un cert avantatge perquè les tenim, sabem de què parlem; la gent que ens escolta ara en directe, doncs, potser encara no perquè si no té els textos al davant li costa seguir. Però perquè ens entenguem tots, les resolucions presentades pels grups que donen suport al Govern estan en plena coherència amb el contingut del debat; són resolucions que: Primer, marquen la solidaritat de la Cambra amb els veïns, particularment amb els veïns del Carmel i els afectats per aquest accident causat per una obra pública. En segon lloc, amplien les mesures d’atenció a les persones, als afectats, en tots els ordres. En tercer lloc, plantegen aquell suport que necessiten els habitatges per garantir-ne la seva seguretat i habitabilitat. Reparen els danys causats, certament, els danys físics; n’hi han alguns que malauradament –i ho deia jo ahir– no es reparen amb diners.

Asseguren l’assistència jurídica gratuïta als afectats, en col·laboració amb el Col·legi
d’Advocats. Hi ha mesures concretes per assegurar que les obres de la línia 5 del metro no tornaran a patir els defectes d’un mal projecte, els defectes d’un mètode constructiu que requereix de més mesures de seguretat de les previstes. Un millor control, assegurant que no sigui art i part l’empresa que fa l’obra la que es controla a si mateixa, directament o indirectament. I, per tant, van al fons del que preocupa avui als ciutadans de Catalunya, i molt particularment als que ho viuen en pròpia carn, als veïns i les veïnes del Carmel.

Planteja també, perquè el debat d’ahir certament, potser no de la forma més ordenada ni prevista, ni feliç, va posar sobre la taula altres qüestions que podien posar en dubte la credibilitat de les institucions i del propi sistema polític. El nostre Grup repeteix exactament el que va dir ahir: nosaltres no volem que cap procediment, que cap afirmació, que cap dels instruments que posem en marxa pugui ser llegit mai en clau de maniobra partidista, de revenja, ni en absolut d’intentar buscar allò que no és esgrimir fantasmes allà on no hi siguin. I, probablement, la millor manera per garantir que això no és així, no és només el capteniment i les paraules dels responsables polítics, sinó els mecanismes i els instruments de què ens dotem tots plegats per posar, si cal, més seguretat encara, més transparència encara.

Per tant, la màxima transparència de què siguem capaços. I és veritat que no tothom ha arribat amb la mateixa celeritat a la conclusió que calia una comissió d’investigació. Però que no ens en vulguin donar lliçons els que les van negar per una, dos, tres, quatre, cinc, sis, i set i vuit i nou vegades, els quatre anys anteriors. Tots –tots–, els que governaven i els que els donaven suport.

Segueixo amb un element que només afecta el Govern, com a obligació seva; i és veritat que volem enfortir les mesures d’autocontrol de l’Administració. Repeteixo, sense que això suposi cap mena de sospita sobre l’eficàcia dels actuals procediments, dels actuals gestors ni dels anteriors gestors. No vegin en cap d’aquestes mesures ni prejudici ni encara menys voluntat de buscar tres peus al gat, revenges ni molt menys imputacions falses. Al contrari, aquestes mesures van adreçades a donar garanties a tothom, particularment als ciutadans, que hi tenen dret. I, per tant, creació d’una oficina antifrau. És veritat que algú pot dir: «Dimonis, quin nom.» S’havia també especulat sobre la possibilitat que es digués «anticorrupció». Mirin, finalment hem optat per la denominació que a la Unió Europea té aquesta unitat, amb la idea que algú, no directament lligat a la gestió, i per això, a més, residenciat a la conselleria en cap, pugui ajudar a detectar i a depurar responsabilitats, si n’hi hagués, de mal ús dels fons de l’Administració, dels mecanismes de contractació, d’adjudicació, etcètera.

M’he perdut de número, però no de camí perquè tornem al Carmel. Àrea extraordinària de rehabilitació integral del barri, revisió profunda de GISA –això no és només pel Carmel sinó pel conjunt d’obra pública que en aquests moments està executant a tot Catalunya.

Algunes lleis: la revisió de la Llei de la Sindicatura per incorporar elements d’auditoria de gestió i no només d’auditoria comptable; una llei reguladora de l’obra pública. Per cert, en aquesta llei segurament tindran cabuda algunes de les conclusions de la Comissió d’Investigació que afortunadament creem amb el suport de tots els grups de la cambra i tots, almenys, manifestant-se des d’aquí amb la idea que sigui de veritat una eina al servei del país, al servei de la transparència, al servei de l’eficàcia i del rigor en l’execució d’obres públiques, i no d’altres objectius que han de tenir, si és que són legítims els objectius, altres mecanismes per ser suscitats.

També la recuperació, la restitució de l’Institut Geològic, aprovació d’una llei ferroviària. Comissió d’investigació, m’hi he referit, no ho repetiré. Nosaltres creiem que el balanç de la crisi és que malgrat la seva dificultat, l’horror que ha causat i els danys causats, el Govern ha tingut una reacció adequada, sempre millorable, i sempre amb aquesta voluntat el Govern segueix treballant, on s’ha demostrat en tot moment que l’única, per no dir, en fi, la primera prioritat era l’atenció als veïns, als afectats, passant per davant de qualsevol altra consideració.

Com vostès saben, nosaltres creiem que la causa més directa segurament era impredictible, difícilment evitable, la comissió ho haurà de dir, per tant, no cal que ens hi referim més. Nosaltres hi veiem causes estructurals que caldrà atacar, però també la comissió haurà de determinar si és així, jo crec que en el moment que aquest Parlament crea una comissió d’investigació ha de tenir la maduresa, la solidesa, de deixar que sigui la comissió la que després de treballar rigorosament ens digui què ha passat, què es podia haver evitat, i si s’escaiguessin responsabilitats que no hagin estat ja depurades pel mateix Govern de Catalunya.

Per tant, acabo, senyor president, explicant breument com va el tema de les esmenes des del nostre punt de vista, demanant excuses, si no ho faig del tot bé, però confiant que els meus col·legues dels altres dos grups que donen suport al Govern sabran esmenar-me.

No acceptaríem les propostes de resolució del Grup de Convergència i Unió números 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11 i 12; transaccionaríem, ja ha estat lliurat el text a laMesa, la número 3, que se suma a la número 2 dels grups que donen suport al Govern, aquesta és una transacció que creiem útil, que demostra una sensibilitat important per treballar molt a la vora, molt, amb la conformitat amb els veïns; transacció també de la número 7, que implica un compromís del Govern de Catalunya de contribuir a la negociació amb les entitats financeres pel que fa al suport que han de rebre els veïns en aquesta emergència immediata. Pel que fa les esmenes del Grup del PP, i li agraeixo President la seva tolerància, sé que tinc el llum vermell encès, no acceptaríem… (Veu de fons.), ah! taronja, perdó, vist des d’aquí sembla vermell, però li agraeixo la tolerància igualment per avançat, no acceptaríem les propostes 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15 i 16, acceptaríem la número 9, que se suma al punt 8, en concret, al punt 8.4, amb la creació d’un fons específic per a l’àrea de rehabilitació integral del barri del Carmel; faríem una transacció a partir de la seva resolució 12 que s’afegiria a la nostra 3.5, que són, precisament, aquells elements de negociació amb l’Estat de mesures fiscals i socials, i laborals, referides als expedients de regulació per intentar minorar l’impacte de la fiscalitat i de les obligacions laborals de les empreses i les persones afectades per l’esvoranc. I, finalment, també la transacció de la resolució 17, amb el punt 6.5 nostre, dient que totes les obres públiques que es fan a Catalunya, que algunes d’elles no les fa la Generalitat, incorporin els indicadors de seguretat.

M’indiquen algun error, la 13… rectificaran els companys que després parlaran.

En definitiva, senyor President, nosaltres voldríem donar les màximes garanties als veïns i a les veïnes del Carmel, i a tots els ciutadans de Catalunya que s’està duent la política adequada, que avui aquest Parlament pren les resolucions adreçades a millorar encara més l’atenció als veïns, la prevenció perquè accidents d’aquesta naturalesa es puguin evitar i, sobretot, un compromís de transparència, que ho és de tots, perquè tots ens hem compromès a crear aquesta comissió, i tots ens hem compromès, i això els mitjans de comunicació i la ciutadania en serà testimoni, de treballar de veritat per treure les resolucions que de veritat preocupen a la gent i no la lluita política i partidista que a vegades allunya el ciutadà de la política, amb
certa raó.

Moltes gràcies, senyor President, senyores i senyors Diputats.