• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Entrevista en el diario El Punt

Entrevista a Miquel Iceta
El Punt (15/05/05)

Miquel Iceta : «Si el fracàs de l’estatut és imputable a CiU, no hi haurà eleccions anticipades» ”

– Han arribat la primavera i la concòrdia a la política catalana?
– «Suposo que tothom està escandalitzat de com va anar el debat de política general al Congrés. S’ha marcat una distància en la manera com s’han de relacionar govern i oposició, però no crec que hi hagi res més que això. Mas ha dit que s’ha vist amb Maragall, però que l’acord està molt lluny i que no el dóna per fet.»

– Fa una setmana el PSC era molt pessimista respecte a un acord amb CiU sobre el nou estatut i el sistema de finançament.
– «Jo continuo sent pessimista perquè CiU s’entesta que la proposta de finançament ha de girar al voltant del seu model. Això impossibilita l’acord i impossibilita l’estatut. Fins que CiU no estigui disposada a negociar la proposta del govern, ho veig molt complicat. És veritat que un dels obstacles, que era la cimera dels líders parlamentaris per donar un impuls a la segona lectura, com a mínim es realitzarà. Estem millor que fa una setmana, però jo no estic convençut que la voluntat real de CiU sigui arribar a un acord.»

– Com interpreta que Artur Mas digui que l’acord no és impossible?
– «Que està disposat a renunciar a la defensa numantina del seu projecte de finançament. Ha acabat la primera lectura i la setmana vinent es faran públics tots els materials i, per tant, l’evidència que és possible aprovar un nou estatut que suposarà un pas endavant en l’autogovern i en la millora del finançament és tan gran que es fa molt difícil per a un partit que es diu nacionalista obstaculitzar o blocar aquesta possibilitat. Això fa que molta gent se senti optimista.»

– És el cas del president de la Generalitat, Pasqual Maragall?
– «Ell no només fa un esforç d’optimisme, sinó que està fent tot el que li demana el principal partit de l’oposició. Li van dir que retirés una expressió, que no anirien a una reunió amb els altres si abans no tenien una reunió a soles i que no anirien a una cimera si no es fa al Parlament. El President ha demostrat que no li cauen els anells i que és capaç d’acceptar les condicions que se li posen. El que està en dubte és si el principal partit de l’oposició està disposat igualment a cedir en alguns dels seus plantejaments per fer possible l’acord.»

– Sobta, però, l’optimisme de Maragall respecte al pessimisme del PSC.
– «El President té una funció institucional que li fa tenir una posició molt més oberta i integradora. Ell ha de fer possible un consens. A més, percep que col:lectivament estem en falta perquè se li està demanant al president del govern d’Espanya que adquireixi compromisos quan aquí encara no hem arribat a un acord, que era el requisit previ bàsic.»

– El pessimisme del PSC és només en relació a CiU o també hi tenen a veure els advertiments del govern del PSOE, com quan Rodríguez Zapatero diu que el sistema de finançament serà únic per a totes les comunitats de règim comú?
– «El nostre pot ser un sistema d’aplicació general i això no ens preocuparia. Nosaltres estem convençuts que si aquí aprovem l’estatut, tirarà endavant quan arribi a Madrid. Els requisits del president del govern espanyol, des del primer dia hem dit que els fèiem nostres. Nosaltres no abonarem un estatut que vulneri la Constitució i farem tot el possible perquè hi hagi un acord amplíssim. No veig perquè hi ha d’haver dificultats, més enllà de saber que hi ha un partit a l’oposició a Espanya, que és el PP, que està disposat a fer el que estigui al seu abast per impedir qualsevol reforma. Sempre hem dit que el problema fonamental el tenim Catalunya endins.»

– Hi ha elements de la proposta de finançament del govern català que no han de ser en l’estatut i s’han de limitar a principis generals?
– «L’Estatut que tenim té un marge que permet la revisió de determinats preceptes en funció de negociacions que es vagin fent i de l’actualització del sistema de finançament. Per tant, hi ha xifres que es pot decidir no posar-les. Després hi ha criteris que responen més a un acord polític que a preceptes legals. Per exemple, dir que d’aquí a 15 anys estarem equiparats als sistemes forals. També es pot dir 7 o 25 anys.»

– Amb el PSOE han parlat de què s’ha d’incloure i què s’ha d’excloure?
– «No. Recordo que fa quinze dies hi havia veus que deien que en l’estatut no s’havia de parlar de finançament, i ara estan dient que hi ha d’haver uns principis. Però nosaltres no podem fer una negociació fins que no hi hagi una posició fixada a Catalunya i, en aquests moments, no hi és perquè CiU va cometre un error tàctic, en el sentit que el govern li va oferir acordar el finançament i CiU s’hi va negar.
Suposo que havien fet el càlcul que la posició del govern seria tímida o ambigua, i després s’han trobat que és ambiciosa i això els ha capgirat la seva línia d’actuació.»

– Com es pot arribar a un acord amb CiU si se li diu que la proposta del govern tripartit és de màxims i que no s’anirà a l’alça com ells demanen?
– «És que no es pot plantejar la negociació com una mena de subhasta. CiU està dient que nosaltres només fem una petita reforma del sistema i que ells fan un sistema nou. Artur Mas va venir a ponència dient que ell estaria disposat a donar suport al que deia el govern si fos per un acord a cinc anys, però que si això és el que hi havia d’haver a l’estatut, millor que no hi hagués estatut. Fins que no canviï de posició, no hi ha gaires motius per a l’optimisme.»

– Es tracta d’un estira-i-arronsa per veure qui aguanta més?
– «De vegades, les negociacions són bastant això.»

– El temps passa.
– «El temps, en això, tampoc no és un factor tan important.»

– Ni que Rodríguez Zapatero vulgui presentar la seva proposta de finançament a la conferència de presidents del juliol?
– «La gent no es pot estranyar. En el programa electoral del PSOE hi ha un model de finançament autonòmic nou i el compromís de fer-lo en aquesta legislatura.»

– Semblaria lògic que Catalunya disposés d’un model acordat abans d’aquesta data.
– «Si no hi ha un acord abans de l’estiu, no hi ha cap motiu per pensar que hi serà després. Si CiU està disposada a no cedir en això, el temps ja no és important.»

– I anem a unes eleccions anticipades?
– «No, no, no. Aquest és l’error de CiU. CiU pot pensar que hi ha un escenari d’eleccions anticipades si l’estatut fracassa a Madrid, però no pot pensar que si són ells els que bloquen l’estatut, a més a més els partits que estan al govern diran ‘fem eleccions a veure si surt d’una manera que us agradi més’. Aquesta legislatura és la de l’Estatut, però si el fracàs només és imputable a l’encaparrament de CiU la
legislatura no té perquè escurçar-se.»

– ERC ha dit amb claredat que no aguantarà al govern català si no s’aprova el nou estatut.
– «ERC també ha dit que vol donar marge al govern d’Espanya perquè només si té una estabilitat suficient podem arreglar les coses. Dubto molt que ERC, després que eventualment fracassés l’estatut perquè CiU no el volgués, renunciï a arreglar des del govern de Catalunya i amb el seu pes a Madrid el tema del finançament. Si ens posem en la situació que si no hi ha estatut, sigui qui sigui el causant, anem a
eleccions, segur que no n’hi haurà perquè és obvi que CiU voldria eleccions, i millor demà que d’aquí a dos mesos.»

– No compta la frustració social que es produirà si no hi ha un nou estatut?
– «Pot no haver-hi estatut i haver-hi finançament. Suposem que CiU no accepta, però en canvi el govern continua la seva negociació i fa un sistema de finançament millor. El govern anirà amb els deures fets i serà l’oposició la que no ha deixat que es facin les coses. El judici sempre el tenen els ciutadans, però és obvi que és molt diferent que no hi hagi estatut perquè aquí CiU l’ha blocat que no hi hagi estatut perquè, un cop aprovat aquí, té dificultats quan arriba a Madrid.»

– Si la distància amb CiU és tan gran, com és possible que s’anunciï que el nou estatut es pot aprovar coincidint amb la diada de l’Onze de +Setembre?
– «Aquesta és la nostra voluntat i creiem que si aquesta possibilitat apareix com a certa és també una manera de pressionar CiU, que no voldrà aparèixer com un obstacle. La nostra estratègia és claríssima: demostrar que hi ha possibilitat certa d’avançar en l’autogovern i de millorar el finançament i, per tant, traslladar a CiU la responsabilitat de fer-ho o no possible.»

– Hi ha grups polítics, com ara ICV, que han plantejat excloure el PP de Catalunya d’aquest procés.
– «Nosaltres no ho compartim. Sempre hem dit que quan més ampli sigui l’acord, millor. De la mateixa manera que hem dit que no estem disposats a qualsevol cosa per arribar a un acord. L’objectiu és comptar amb tothom fins allà on sigui possible. La posició del PP a la ponència no ha estat obstruccionista. Ha plantejat qüestions que no comparteix, però que no tindrien perquè comportar el seu vot negatiu a l’estatut.»

– Hi ha alcaldes del PSC que rebutgen que la Generalitat controli els diners que ara l’Estat destina als ajuntaments?
– «Els ajuntaments el que volen és garantia de l’autonomia local i més recursos, cosa de la qual es parla poc. Això explica que hi hagi una preocupació que s’expressa amb molta força, però que, al mateix temps, és solidària amb la proposta que ha fet el govern de Catalunya.»

– Quin nivell de discrepàncies hi ha un cop tancada la primera lectura del nou estatut perquè hi ha versions contradictòries?
– «No tantes. En el títol preliminar, el PP s’estimaria més nacionalitat que nació. Hi ha grups que plantegen el dret d’autodeterminació i nosaltres diem que no. Pel que fa als drets i deures, CiU i el PP no veuen clar que s’incorporin a l’estatut. Sobre les institucions, hi ha un plantejament de CiU i del PP de no fer un tractament gaire extens per remetre’l a l’aprovació posterior d’un estatut interior. Pel que fa a les competències, nosaltres creiem que no és correcte situar una nova tipologia de competències exclusives o excloents i tampoc no estem d’acord amb el principi d’administració única. També hi ha un criteri que comença a obrir-se camí, que és que potser en algunes competències hem estat en excés detallistes.»

– Aquí és on vostè proposa retallar l’articulat?
– «Nosaltres ho creiem, tot i que no volem obrir un debat abans d’hora. Vam comptar que teníem 249 articles i 15 disposicions, a més del finançament.»