• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Por una sostenibilidad sostenible

Por una sostenibilidad sostenible
Canvi Setze (30/05/05)

Catalunya creix menys del que podria créixer i és menys competitiva del que hauria de ser. Seria un greu error pensar que hi ha una única explicació a aquests fets, que els nostres únics problemes han estat els condicionaments externs de l’actual sistema de finançament pactat entre CiU i PP, i l’opció estratègica a favor de Madrid i València en detriment de Catalunya desenvolupada pel govern del PP amb la silenciosa complicitat de CiU.

És evident que cal resoldre aquests problemes. El propi President del Govern d’Espanya, afirmava recentment: “el sistema de financiación autonómica que tenemos es perfectible, es mejorable, hay que hacerlo más moderno, más eficiente, más incentivador y tiene que producir un aumento de la idea de autogobierno y de la idea de responsabilidad fiscal propia, manteniendo un principio de solidaridad y asegurando que el Gobierno central pueda acometer sus responsabilidades”. I també anunciava a Barcelona que: “el nuevo Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte, que es el instrumento de planificación de largo plazo desarrollado por este Gobierno, va a poner en marcha medidas correctoras para cambiar esta excesiva radialidad de nuestras infraestructuras”

Caldrà estar amatents per assegurar que aquests compromisos es compleixen i, pel que fa al finançament, aprofitar l’elaboració del nou Estatut per incorporar-hi un model fiscal federal de gran ambició com el proposat pel Govern català.

Però estaríem fent un pèssim servei al país si renunciéssim a examinar les nostres pròpies responsabilitats quan imposem limitacions exagerades al nostre potencial de creixement econòmic i restem possibilitats per incrementar la nostra competitivitat.

És insensat negar-se a la connexió de la nostra xarxa elèctrica amb la xarxa francesa. És imprescindible connectar xarxes energètiques. Què hagués estat de nosaltres sense el gas algerià? És insensat bloquejar l’arribada de fluid elèctric que garanteixi la qualitat del subministrament i un volum adequat al consum de les comarques gironines, a les necessitats del sector turístic i als requeriments del tren d’alta velocitat. O és que volem posar en risc la sostenibilitat dels nostres nivells d’ocupació? O limitar els nostres ingressos turístics?

Estant d’acord amb la necessitat d’acabar amb les centrals nuclears tan aviat com sigui possible, i conscients dels problemes plantejats per les centrals tèrmiques no sembla sensat descartar les centrals de cicle combinat, o limitar fins a extrems ridículs les possibilitats de l’energia eòlica. Essent conscients del problema dels residus no sembla lògic oposar-se simultàniament als abocadors, les incineradores i els eco-parcs.

Per defensar el principi de sostenibilitat cal rebutjar una “sostenibilitat insostenible”.