• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Entrevista amb Joan Tapia

L’ENTREVISTA AMB EL VICEPRIMER SECRETARI I PORTAVEU DEL PSC

“Si el PSC deixa ZP, donem la Moncloa al PP”

JOAN TAPIA

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 29.09.09

–Maria Badia i Obiols, al contrari que el PSOE, no van votar Barroso al Parlament Europeu. ¿Es pot repetir això a Madrid?

–Per poder, sí que es pot. La decisió del vot dels diputats del PSC és de la nostra executiva. Si hi ha un desacord seriós… Però no ho desitgem.

–¿Els agrada obeir?

–Al contrari. El PSC vol arrossegar el PSOE. L’única manera d’aconseguir coses per a Catalunya és convencent el PSOE. Podem votar diferent, però no és la nostra voluntat.

–Contundent.
–Clar i català: si a Zapatero li falla el PSC, regalem la Moncloa a Rajoy. No és això el que volen els catalans. Almenys els que van votar PSC.

–Castells diu que no és moment d’apujar impostos.

–És una discussió legítima que es dóna en altres països. Però votarem la revisió fiscal del Govern, perquè serà responsable i progressista.

–Catalunya se’n va anar de vacances contenta pel finançament, però a l’agost es va debatre una manifestació preventiva per la sentència de l’Estatut.

–Els debats d’estiu són d’estiu. I hi ha inquietud per la sentència. Però el millor és el que fa el president Montilla: opinar poc i actuar d’acord amb l’Estatut vigent. No regalar-los ni el dubte.

–¿I quan arribi la sentència?

–Primer, s’haurà de llegir. Segon, no actuar per interès partidari. Tercer, saber que Catalunya és forta unida.

–La identitat continua centrant el debat.

–El polític i el periodístic, però no és el que més preocupa el ciutadà. Hi va haver un moment en què el burro català era un tòtem. Avui no els veig. Igual les matrícules de cotxes que alguns diaris van regalar. I veig menys senyeres de les que voldria veure l’Onze de Setembre.

–¿Catalunya no interessa?

–Interessa i apassiona, però la gent té més preocupacions. ¿Per què només un debat? S’ha d’analitzar per què en les eleccions catalanes vota menys gent que en les eleccions legislatives.

–El 94% d’independentistes a Arenys.

–Siguem seriosos. Va votar el 41% del cens, segons els organitzadors; menys que en el referèndum de l’Estatut. Està pendent la sentència de l’Estatut, i el més intel·ligent no és fer consultes.

–Onze de Setembre. ¿A Catalunya agrada celebrar derrotes, com la del 1714?

–Ens agrada guanyar. Només cal veure el que ha passat amb el Barça. Hem guanyat batalles importants: l’Estatut, les inversions de l’Estat, el finançament. Els catalans volen feina, poc soroll i guanyar.

–Sona una mica pujolista.

–És que Jordi Pujol guanyava perquè connectava. El PSC vol guanyar la confiança del centre sociològic que Mas i Madí abandonen.

–¡Home!
–Ahir vaig llegir una entrevista amb David Madí. I l’home de confiança de Mas deia que Convergència portaria la independència.

–Al centre sociològic no li agrada que apugin els impostos.

–Ni a ningú. Però no es poden tenir serveis suecs amb impostos de Malta. A més, no es rebutja tant el fet de pagar impostos com el fet que sempre els paguin els mateixos.

–La festa de la Rosa escridassada per la mani de Nissan i Roca.
–¿I on han d’anar? Quan la gent té un problema, va al Govern, i el PSC governa. És així. I Corbacho els va atendre.

–Els dos ministres estan per la seva feina. ¿Tenen vacances de PSC?
–Estan als seus departaments, amb assumptes rellevants: ocupació, Afganistan, Kosovo… Però treballen per al PSC.

–No es veu.

–Van ajudar en la dura batalla del finançament. I jo vaig veure Carme Chacón amb Cuní, dilluns passat, dia 7, parlant d’Arenys.

–Zapatero afronta la pitjor crisi des del 1929, un PP radicalitzat, no té majoria…

–Sí, però la protecció social d’avui fa que aquesta crisi sigui menys dura, almenys fins ara. El PP està en la crispació i no tenim majoria. Però negociem, i el pressupost sortirà.

–I el president es baralla amb el primer grup mediàtic, de centreesquerra. No sembla hàbil.

–Ja fa 20 anys, Felipe va posar fi al monopoli de la televisió pública. Ara s’ha d’implantar la TDT, fins i tot la de pagament.

–¿I això exigeix anar contra Prisa?

–Zapatero va recollir un PSOE a la deriva i ha guanyat dues eleccions. Coincideixo amb la seva política de fons: l’Iraq, ampliació de drets, avortament, Europa… M’agrada El País, però, entre Zapatero i Cebrián, no tinc dubtes.