• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Per què Artur Mas no tanca la porta a un pacte amb el PP?

PER QUÈ ARTUR MAS NO TANCA LA PORTA A UN PACTE AMB EL PP?
eldebat.cat, 29.10.10

L’any 2006, Artur Mas va anar a cal notari per certificar que no pactaria amb el Partido Popular. Era un gest discutible però tenia una clara justificació: CiU havia votat per dues vegades la investidura de José María Aznar i havia pactat amb el PP no reformar l’Estatut en el període 1999-2003 a canvi del suport dels populars al Parlament; després s’havia produït la ferotge ofensiva del Partido Popular contra l’Estatut i, per tant, valia la pena desmarcar-se’n de forma clara.

Lamentablement, l’ofensiva del PP contra l’autogovern de Catalunya i contra el nostre model lingüístic està lluny d’haver acabat. El PP s’ha ratificat en tots i cadascun dels recursos presentats contra l’Estatut i les lleis que se’n deriven i, a més, està disposat a utilitzar la desgraciada sentència del Tribunal Constitucional per intentar desvirtuar la Llei de Política Lingüística del 1998, que no van impugnar quan es va aprovar, i totes les disposicions legals i reglamentàries que promouen l’ús del català.

El discurs polític del PP avala una veritable involució autonòmica per retallar les competències de les Comunitats Autonòmiques que, segons ells, han anat massa lluny, trenquen la unitat de mercat i són considerades com a element permanent de distorsió política i de malbaratament de recursos.

El seu furor jacobí ha arribat fins i tot a recórrer davant del Tribunal Constitucional la reforma de la llei de protecció dels animals que va donar llum verda a la prohibició de les curses de braus a Catalunya.

No cal dir que els catalanistes estem decidits a combatre totes les manifestacions d’aquesta orientació neocentralista del PP i la seva obsessió per negar el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya. Però, certament, són les agressions contra la llengua catalana les que ens fereixen de forma més profunda. I aquí és cap a on el PP està apuntant les seves bateries.

La pregunta és de rigor: què més cal que faci el PP perquè Mas renunciï a pactar amb el PP? És molt demanar que l’ambició de país passi per davant de l’ambició personal d’arribar a la Presidència com sigui i amb qui sigui?