• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Notes per a una primera anàlisi dels resultats electorals

LECTURA GENERAL DELS RESULTATS

El resultat de les eleccions és inequívoc. CiU ha obtingut una important victòria, àmplia i contundent. Ha passat del 31,5% dels vots l’any 2006 al 38,5% el 2010, ha passat de 48 escons a 62 escons. És el quart millor resultat de la seva història, al darrera de les majories absolutes dels anys 1984, 1988 i 1992.

El PSC ha perdut les eleccions, ha passat del 26,8% dels vots l’any 2006 al 18,3% l’any 2010. Ha passat de 37 escons a 28. És el pitjor resultat de la seva història. El PSC perd vots cap a l’abstenció, el vot en blanc i CiU, manté una frontera molt porosa amb ICV-EUiA, i no es pot descartar alguna fuita cap a formacions conservadores. El PSC té una fidelitat de vot del 60% , mentre CiU i PP tenen una fidelitat del 90%.

Cal assenyalar com a dada molt positiva un grau de participació molt superior al previst i superior al de l’any 2006 gairebé en quatre punts. Els majors increments de participació s’han donat en l’àrea costanera, i amb especial incidència a les ciutats grans de 100.000 a 500.000 electors. Els majors beneficiaris d’aquest increment de la participació haurien estat CiU i el PP.

També ens ha de fer reflexionar un augment significatiu del vot en blanc (92.331, 32.087 més que el 2006).

Cal remarcar l’augment del PP, que passa del 10,6% dels vots al 12,3% dels vots, i de 14 a 18 escons, el màxim històric d’escons obtinguts encara que el 1995 obtingués més vots.

ERC perd gairebé la meitat dels vots i passa de 21 a 10 escons.

ICV-EUiA perd 52.000 vots i passa de 12 a 10 escons, perdent la seva representació a Lleida.

Ciutadans guanya 16.000 vots i manté els seus 3 diputats per Barcelona.

Es produeix l’entrada al Parlament de Solidaritat Catalana per la Independència amb 102.000 vots i quatre escons, tres per Barcelona i un per Girona.

Els tres grups que donen suport al govern retrocedeixen, els grups de l’oposició pugen, i entra un nou partit al Parlament.

En general es pot dir que la dreta avança mentre l’esquerra retrocedeix; i que hi ha un enfortiment del vot nacionalista mentre el vot independentista retrocedeix.

No s’han d’oblidar els 75.000 vots de Plataforma per Catalunya.

Resultats esperats, amb una davallada del PSC i d’ERC més gran de la prevista.

Subratllar l’encert de l’enquesta d’El País del 26 de setembre que va pronosticar amb gran aproximació els resultats registrats abans d’ahir.

INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS DEL PSC

Des del meu punt de vista és erroni cercar un únic factor explicatiu, tot i que el més important, en la meva opinió, és la crisi econòmica i els seus efectes d’erosió sobre els governs. Exemples n’hem tingut a d’altres països europeus o en les midterm elections als Estats Units. Sense anar més lluny, les enquestes actuals a Espanya assenyalen un avantatge del PP sobre el PSOE de tretze punts. I això ens afecta aquí també.

Els efectes electorals de la crisi són, en la meva opinió, quatre:

a) Descontentament de l’electorat progressista que veu com els governs d’esquerres es veuen obligats a practicar polítiques d’ajustament econòmic i són incapaços de dominar ‘els mercats’.

b) Desànim dels sectors afectats directament per la crisi, que tendeixen a abstenir-se o a cercar culpables (immigració)

c) Incertesa sobre el futur que porta a molta gent a confiar en un govern fort i cohesionat (penalització de les coalicions)

d) Replegament individual i identitari, que tendeix a traduir-se en un major conservadorisme i el suport a posicions sobiranistes i identitaristes.

També hi ha certament causes polítiques:

– errors del govern i dels partits que li donen suport

– manca de relat conjunt, errors de comunicació

– esgotament de la fórmula de govern (qualificat des de dins com ‘artefacte inestable sense projecte de país’)

– insatisfacció sobre l’autogovern (tant per la percepció d’insuficiència, com per la sentència del TC, com per les tensions generades per la negociació del finançament, com pel cansament que causa en determinats sectors)

– tensió identitària (que es projecta sobre la qüestió de la immigració, o en conats de conflicte lingüístic)

– també elements de desafecció política i corrupció, als quals l’electorat progressista és especialment sensible.

Finalment i per resumir, en la meva opinió els ciutadans no percebien que el president Montilla i el PSC estiguessin en condicions de proporcionar al país el govern fort i cohesionat que necessita.

No vull desmerèixer l’encert de la campanya dels nostres adversaris i el treball d’Artur Mas i el seu equip, però m’he volgut centrar en el que crec que explica més directament el nostre resultat.

ES PODEN EXTRAPOLAR ELS RESULTATS? EFECTES A NIVELL D’ESTAT.

Tenim prou història electoral com per afirmar amb rotunditat que no es poden extrapolar els resultats. Està comprovat que les dinàmiques electorals són específiques de cada convocatòria. Però això no vol dir que els mals resultats de diumenge no tinguin cap efecte sobre les eleccions municipals de finals de maig. El seu efecte sobre les generals serà sens dubte menor perquè estan molt més lluny. En principi els partits guanyadors de diumenge tenen una certa prima de sortida, tot i que també es pot produir una reacció dels electors dels partits perdedors.

Els efectes a nivell d’Estat són evidents. Fa un mes CiU volia que Zapatero caigués i convoqués eleccions anticipades, el van titllar de ‘cadàver polític’ i avui li reclamen que tiri endavant les reformes anunciades a causa de la difícil situació econòmica i de l’enrarit context europeu. No cal dir que estic més d’acord amb l’actual posició de CiU que quan des de CiU es reclamava al PNB que deixés caure Zapatero.

Pel bé de tots espero que la col·laboració es produeixi i que, cadascú des de la seva responsabilitat, es contribueixi a la necessària estabilitat política i a un esforç concertat per vèncer la crisi. El PSC també ho farà, des d’unes posicions prou conegudes perquè han estat en el centre de la nostra oferta electoral.

CONCLUSIONS

Catalunya ha parlat i ha parlat clar. Correspon a CiU governar i a Artur Mas ser president de Catalunya. Nosaltres no li negarem ni la legitimitat, ni el tractament, ni el respecte, ni el suport en grans temes de país. He citat la crisi, podria afegir-hi la defensa de l’autogovern i de la llengua o la qüestió de la immigració.

El PSC no sols ha acceptat i assumit la seva derrota sinó que, a partir de les decisions anunciades pel president Montilla, ha començat la seva reflexió. El president havia dit que no tornaria a ser candidat, diumenge va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a primer secretari del PSC i ahir que no formarà part del nou Parlament. Quim Nadal dirigirà el nostre grup parlamentaria amb la solidesa, experiència i habilitat que el caracteritza. Des del Parlament controlarem i intentarem impulsar l’acció del govern, participarem en la construcció de l’alternativa però mantindrem des del primer moment una actitud responsable i constructiva.

El PSC prepararà a consciència les eleccions municipals i, en la perspectiva de la tardor de l’any vinent, convocarà un Congrés en el que haurà de renovar el seu projecte i el seu lideratge després d’un debat en profunditat que José Montilla s’ha compromès a impulsar.

Els problemes de Catalunya, però, no esperen. Crec sincerament que el govern sortint ha deixat un país millor preparat. Amb els problemes derivats de la crisi, sí, però amb enormes oportunitats i un fantàstic potencial en termes empresarials, de recerca, de cultura de concertació social, d’innovació i d’emprenedoria, que són les bases sobre les que construir un futur d’oportunitats per a tothom.

Desitjo al nou govern, encert. Nosaltres intentarem desplegar una bona oposició, responsable i constructiva, que estimuli al govern a donar el millor de si mateix. En aquests temps difícils, convé gent seriosa. Nosaltres, que ho hem estat des de la presidència i des del govern, pretenem ser-ho també en l’oposició.