• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Entrevista als diaris Avui i El Punt

ENTREVISTA A MIQUEL ICETA I LLORENS, VICEPRIMER SECRETARI DEL PSC

“No entenem que CiU no hagi cercat un marc d’estabilitat”

“Les dificultats del moment i la profunditat de les reformes que cal abordar requeririen un escenari de més solidesa”

ANNA SERRANO

AVUI / EL PUNT,  20/03/11

A dos mesos per a les eleccions municipals, el PSC ha ajornat el debat precongressual obert després que José Montilla anunciés que no repetiria com a primer secretari. La prioritat és el 22-M i, entre els missatges: el rebuig a la tisorada del govern de CiU.

Les retallades seran el gran argument electoral del 22-M?

El govern ha decidit convertir-ho en un gran argument. Pensàvem que intentarien fer el debat després de les municipals per evitar aquest tipus de controvèrsia, però el govern ha fet la pitjor de les combinacions: el debat seriós el deixa per després, però ja ha anunciat un reguitzell de retallades que causen preocupació, molt focalitzades en el territori. Està fent les coses tan malament que, inevitablement, serà una qüestió que serà en campanya.

El pressupost hauria d’estar llest abans del 22-M?

No hi ha la intenció, però creiem que el govern s’equivoca. Si bé molta gent pot estar d’acord en la necessitat de fer sacrificis, la millor manera d’abordar-ho és globalment, demostrant les prioritats i que els sacrificis demanats són justificats. Des del punt de vista del govern, el pressupost podria ser un argument que expliqués les polítiques. A més, hi ha aquesta escenificació d’un cert pacte amb el PP per lliurar els pressupostos. La sensació és que no es vol seguir el procés normal: que el govern aprovi el projecte i entri al Parlament.

Si el govern pacta amb el PP l’eliminació de l’impost de successions es pot oblidar del PSC per al pressupost?

No ens agradaria dir-ho de manera tan contundent. El que diem és que estem disposats a parlar del pressupost: dels ingressos i les despeses. El que no podem acceptar és que es digui que es vol pactar quan ja s’hagin pres mesures que l’hauran condicionat. També volem aclarir si, com tot apunta, hi ha un pacte amb el PP. Si el tenen, no cal que continuïn amb el discurs que volen ser ajudats.

ERC se sent coresponsable del dèficit; el PSC també?

Totalment. Hem estat governant durant set anys i no podem dir que no coneixem la realitat. Quan es va fer la transició, el govern no només va ensenyar els números, sinó que va donar determinades orientacions i algunes no s’han seguit. El govern sortint va dir que s’hauria de fer una ampliació de crèdit, que vam votar, i va demanar –malauradament, no se li va fer cas– que no dramatitzessin la situació, perquè això dificultaria la gestió econòmica de la Generalitat. Ja comencem a veure com la col·locació del deute esdevé més difícil i això és responsabilitat, sobretot, dels que han decidit fer aquesta política de gesticulació i de tremendisme.

El president Mas demana un primer any de treva, ho pot fer?

Ho pot demanar si hi ha voluntat. El que no se’ns pot demanar és treva i, després, dedicar les rodes de premsa posteriors al govern a criticar el PSC, és estrany i hipòcrita. Estem disposats, com sempre, a actuar amb total responsabilitat. Ho farem faci el que faci el govern. Per això, ens estem encaparrant molt a dir que no és l’any per eliminar l’impost de successions. No l’eliminaríem en cap cas, ara reconeixem que va ser un dels compromisos electorals de CiU i tenen tota la legitimitat per fer-ho, però, en quatre anys. Oi que demanen sacrificis? Nosaltres li demanem que el primer any renunciïn a aquest compromís. Ara, si és el preu que els ha posat el PP i estan disposats a pagar-lo, aleshores tothom sabrà exactament amb quines cartes juguen, els aliats que trien i les polítiques que fan.

El que passi en el pressupost, condicionarà la relació amb CiU la resta de la legislatura?

No acabem d’entendre per què CiU no ha cercat un marc d’estabilitat de legislatura. Si no és que ja l’ha trobat en el PP… Sembla que CiU hagi decidit governar aquests quatre anys sense tenir una majoria assegurada en el Parlament, és una opció. Però creiem que les dificultats del moment i la profunditat de les reformes que cal abordar requeririen un escenari de més solidesa i estabilitat. Correspon al govern prendre la iniciativa.

El PSC estaria disposat a acordar aquest marc d’estabilitat?

No podem estar d’acord en allò en què no ho estem. Ara, hi ha moltes coses en les quals podríem acostar posicions. Però si el govern no pensa renunciar a res, ni tan sols a eliminar successions en els primers mesos de mandat, aleshores és que no vol aquest escenari. És el govern el que ha de decidir.

L’exconseller Ernest Maragall creu que la seva etapa, la de José Montilla i José Zaragoza s’ha acabat. Què en pensa?

Espero que tots fem un esforç de produir el debat precongessual després de les municipals. Ara hem de fer el màxim esforç, perquè els companys que s’hi presenten facin el millor resultat. Des del punt de vista de les posicions, vivim en un partit democràtic en què totes són benvingudes i lliures. Particularment, sempre m’estimo més les que s’expressen en positiu. De totes maneres, s’ha de recordar, com va fer el president del grup parlamentari, que tots els membres de l’executiva, entre els quals hi ha Maragall, quan arriba el congrés, donem gestió i acabem el nostre mandat. El problema del PSC no serà dir qui no, sinó dir qui sí.

I qui sí?

Això arribarà després de les municipals. Dels problemes que el PSC ha d’abordar en el congrés, el dels noms és el més petit.N’hi ha de revisió de projecte, d’organització, de la relació amb la societat… Hauríem d’esmerçar el màxim esforç per solucionar-ho.

Algunes veus el situen com un bon primer secretari…

Els dirigents que vam decidir que fèiem un congrés a la tardor per no interferir en les municipals no faríem bé si avancéssim un debat que té prou temps de produir-se després del 22-M.

Montilla està desaparegut?

Ell no ha estat mai una persona d’una presència mediàtica molt important. No crec que es pugui dir que està desaparegut. La direcció del partit ha decidit que ara siguin els alcaldes la cara del projecte socialista. És coherent amb les decisions preses.

El que passi el 22-M és definitiu de cara al congrés?

Tindrà molta importància. Tindrem una radiografia de les fortaleses i febleses del projecte. També subratllaran lideratges locals que tindran un pes molt important en la configuració del futur PSC.

Maragall també demana un PSC 100% català…

Jo sempre he estat en partits que són completament catalans. El PSC és 100% català i ha de continuar sent 100% socialista. No sabria estar en un partit que no ho fos.

Parla de la relació amb el PSOE, s’ha de trencar?

El PSC, en tota la seva història, ha defensat els interessos de Catalunya amb els mecanismes que ha considerat més oportuns. En el congrés s’ha de produir una gran afirmació de l’autonomia del projecte. El PSC té un projecte propi i l’ha d’expressar en tots els escenaris d’actuació pública, respecte del PSOE, però també de CiU, dels altres partits catalanistes i dels d’esquerres. Com? Amb els instruments més adequats en cada moment. Fins ara ha optat per una relació de tipus federal i d’incidència en el PSOE, que ha donat grans rendiments, com l’Estatut i el finançament. Si en el futur algú en planteja la modificació, serà un tema a discutir i decidir col·lectivament.

Aquesta autonomia s’ha percebut prou, a Madrid? Maragall creu que no i coincideix amb Nou Cicle…

Crec que sí. Si un llegeix determinada premsa a Madrid una de les acusacions per part de la dreta política i mediàtica és que Zapatero ha estat ostatge del PSC i, fins i tot, de Catalunya i del catalanisme. Si alguna singularitat política és reconeguda arreu d’Espanya és la del PSC. Ara, el PSC té com a gran objectiu fer-se valdre? No, el que volem és fer valdre els interessos dels catalans, la idea d’autogovern, socialisme i d’Espanya que defensem… i, en cada moment, hem de decidir quina és la millor manera de fer-ho.

Hi ha dirigents que defineixen el nou PSC sobretot per la distància amb el PSOE…

És una manera molt reduccionista de veure les coses.

El debat precongressual i la indefinició sobre si Zapatero serà el candidat, poden afectar de cara al 22-M?

Tot afecta. Convé que Zapatero acabi el mandat i que, al final, decideixi si vol anar a les eleccions com a candidat o no. I aleshores, procedir a les decisions que convingui.

Hi ha veus que aposten perquè ho faci ara de cara al 22-M…

Si diu que no es presenta, immediatament, la notícia serà qui el substitueixi. Canviaríem el focus del debat cap a un altre lloc. El ciutadans veuen que estem en un moment difícil i afegir incerteses no és la millor manera de donar la tranquil·litat i estabilitat que reclamen.

Carme Chacón seria una bona presidenta espanyola?

Sí. Quan? Això és el que haurem de pensar. Ha demostrat que és una dona preparada, de govern, amb una vocació política i de servei públic molt important. Els únics dubtes que alguns presenten és si Espanya està preparada per a una dona o per un català, em nego a dubtar d’això. No s’ha de descartar en el futur. Això vol dir que si Rodríguez Zapatero decidís no presentar-se, hauria de ser Chacón? No necessàriament, crec que té dos elements a favor: experiència i joventut. Per Carme Chacón segur que aquest no és el seu últim tren.

L’ESTRATEGA

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) és el gran estratega del PSC i també la veu del partit, encarregat de donar compte de les executives. Diputat al Parlament des del 1999, també va treballar al gabinet de la Presidència del govern espanyol –amb Felipe González– entre els anys 1991 i 1996, segons consta en la seva biografia, que assegura que no ha inflat mai. Veu “pueril” l’episodi viscut aquesta setmana amb el currículum inflat de la vicepresidenta Joana Ortega. “L’experiència va més enllà de la titulació”, assegura.