• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Idees pel futur del socialisme

IDEES PEL FUTUR DEL SOCIALISME
Escola d’estiu de la Joventut Socialista de Catalunya, Lloret de Mar, 16.07.11

Sort que vaig començar a parlar de tot això fa mesos perquè algú podria pensar que em limito a repetir el que va dir Alfredo Pérez Rubalcaba dissabte passat o el que afirmava de forma concisa i rotunda Nicolás Sartorius en un article publicat ahir a El País. Tot el que us diré ara està recollit en articles i documents meus escrits el passat mes de maig i en intervencions que he anat fent a Agrupacions del partit en les darreres setmanes. Intentaré cenyir-me al tema i al temps i després ja farem un col·loqui sobre els temes que més us interessin, els hagi abordat o no en la intervenció inicial.

Hem de recuperar el sentit originari del socialisme democràtic: el reformisme profund, permanent i global. Els ideals de justícia social i d’igualtat. Regulació dels mercats, fiscalitat justa, Estat del benestar, redistribució de la riquesa, igualtat d’oportunitats, reducció de les desigualtats socials i dels desequilibris territorials. Posar l’economia al servei de les persones ja no és possible en els estrets marges nacionals i estatals. Cal posar Europa en el centre de les nostres propostes.

  • Primacia de la política

Defensa de la democràcia, néta de corrupció i millorada pel que fa als elements de representació i participació, també llei electoral, i dret de vot als 16 anys com proposa la JSC.

Primacia de la política implica sobretot subjecció dels mercats a les regulacions decidides democràticament, si acceptem que l’economia passa per davant de la política no podem demanar-li a la gent que participi, perquè pensarà que no serveix per res.

  • Regulació dels mercats

Necessitem una nova regulació dels mercats internacionals, particularment de les transaccions financeres, també el ‘day trading’, amb una taxa que les gravi -és imprescindible que la generació de riquesa més important en l’economia global repercuteixi en el benestar de tots i limitar en el possible els moviments especulatius-, amb clàusules socials i ambientals en els acords de lliure comerç -perquè no volem competir a la baixa en drets socials-, eliminar els paradisos fiscals, introduir progressivament elements de cogestió empresarial –model alemany-.

  • Estats Units d’Europa

Ha quedat clar que no es pot tenir una moneda única sense un govern econòmic comú, un Tresor europeu, i una major harmonització fiscal. No pot ser que el pressupost de la Unió Europea sigui només l’1,27% del PIB europeu i que per defensar països membres amb dificultats no tinguem els instruments necessaris. No estem davant d’una crisi grega, estem davant d’una crisi de l’euro i com a tal cal abordar-la. Millor ens aniria amb Jacques Delors i Gordon Brown que amb Durao Barroso i Van Rompuy.

  • Fiscalitat

Si volem fer polítiques redistributives, si volem mantenir la xarxa de protecció social de l’Estat del benestar, necessitem una fiscalitat justa i sòlida. Cal triar entre copagament i reforma fiscal, i jo defenso la reforma fiscal. Recuperant l’impost sobre el patrimoni o, millor dit, creant un impost sobre la riquesa. Evitant la competència fiscal a la baixa entre Comunitats Autònomes. Avançant cap a una fiscalitat ecològica. I lluitant aferrissadament contra el frau fiscal i l’economia submergida.

  • Repensar el nostre projecte

Combatre l’ortodòxia econòmica neoliberal, laboratori d’idees, audàcia.

  • Reconnectar amb els progressistes

Renovar el partit, créixer cap endins i créixer cap enfora, impuls a la sectorialització, aliança social pel progrés, plataformes permanents de diàleg amb activistes socials, sindicalistes i emprenedors, creadors i líders d’opinió progressistes -Parlament socialista- i primàries ciutadanes per escollir candidats, a començar pel futur candidat o candidata a la presidència de la Generalitat.

¿Té tot això a veure amb el moviment 15-M? El moviment socialista sorgeix a mitjans del segle XIX amb un doble objectiu donar protagonisme (veu i vot) als treballadors (la majoria) i canviar un sistema econòmic generador d’injustícies. No és agosarat dir que el moviment 15-M reprèn el sentit d’aquestes reivindicacions en el segle XXI. I per tant, sense pretendre en absolut capitalitzar, absorbir o manipular aquest moviment, hem de reconèixer que ens interpel·la directament a les esquerres. I que ens recorda coses que potser no hauríem d’haver oblidat mai.

  • El 12è Congrés del PSC

Necessitem tornar a ser un partit de combat, un partit que practiqui un reformisme fort, que disputi l’hegemonia cultural al pensament liberal i conservador. Hem de tenir la valentia de fer els canvis necessaris en un Congrés de renovació i de cohesió interna, perquè renovació i unitat ens donaran la força per guanyar el combat.

Sóc optimista. Crec que són majoria els ciutadans i les ciutadanes que volen més i millor democràcia, més i millor creixement econòmic, i més justícia social. És a aquesta majoria a la que ens adrecem. Acceptant amb humilitat els nostres errors i les nostres mancances. Defensant amb orgull les conquestes socials que hem anat aconseguint. Reconeixent i explicant també els límits de l’acció política, i la necessitat de lliurar un combat a nivell europeu i global. Cercant suports i complicitats. Escoltant a la gent i afavorint la seva participació en les nostres decisions. Enriquint les nostres propostes a través del diàleg amb experts, creadors d’opinió i activistes socials i sindicals.

I tot això serà possible si sortim del proper Congrés amb un clar missatge de renovació i unitat, d’ambició i de fortalesa, d’obertura i de pluralitat. El que hem de fer no és senzill, però estic convençut que serem capaços de fer-ho perquè en el nostre partit, i també a la JSC, hi ha unes immenses ganes de vèncer les dificultats, i prou gent, prou idees i prou ganes de treballar com per aconseguir-ho.