• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Primàries obertes

PRIMÀRIES OBERTES
LA VANGUARDIA, 17.10.11

Quan a finals de maig vaig formular el meu decàleg de propostes per a la renovació del PSC, vaig recollir el compromís d’elegir el futur candidat socialista a la Presidència de la Generalitat a través d’un procés d’eleccions primàries. Setmanes més tard, vaig precisar la proposta: es tractava d’anar més enllà del que estableixen els nostres estatuts, i d’obrir la participació a les primàries a tots els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin.

Per què introduir aquest canvi? La resposta és senzilla: perquè el nostre sistema polític i el mateix funcionament d’institucions i partits requereix una revisió general per revitalitzar la nostra democràcia i recuperar una política estretament lligada a la ciutadania. El malestar ciutadà que es projecta sobre la política va més enllà del moviment 15-M. La política pot i ha de trobar fórmules per renovar el seu compromís amb la democràcia i la participació. La rellevància de la proposta es va destacar en un editorial recent de La Vanguardia.

Les primàries obertes organitzades pel Partit Socialista francès han estat un èxit rotund, amb una participació molt per sobre de l’esperada. I es pot destacar també un procés exemplar, net i transparent, que demostra que la política pot tornar a interessar a la ciutadania sempre que hi hagi idees i personalitats capaces d’enriquir el debat.

Les primàries obertes a la ciutadania donen un cop mortal a l’endogàmia i a les lògiques burocràtiques en què les organitzacions polítiques solen caure sovint. Són capaces de trencar prejudicis, permeten reconnectar els candidats i els partits amb la ciutadania, i obliguen els que aspiren a liderar un projecte polític a treure el millor de si mateixos. Les primàries donen opció a diferenciar entre qui dirigeix un partit i qui lidera el projecte polític que aquest partit presenta a la societat. Però no hi veig res de dolent en això, la legitimitat democràtica més gran del líder rau precisament en la seva elecció ciutadana. Al partit correspon definir la proposta política, però en les nostres democràcies el compromís del líder respecte a la ciutadania li dóna un marge més gran de llibertat que encara sense primàries reconeixem.

Les primàries obertes obliguen a parlar dels problemes de la gent i menys dels problemes del partit o dels problemes entre els partits. Constitueixen per això una palanca formidable per a la renovació partint de continguts i propostes, permeten prendre la iniciativa política, obtenir una quota mediàtica important, contribueixen a marcar l’agenda i acabaran per posar en evidència organitzacions escassament democràtiques. Certament no són un ungüent màgic que tot ho cura, però són un tractament de xoc eficaç per a una política que necessita oxigen i que semblava perdre de forma irremissible la connexió amb la realitat. La renovació del PSC que defenso parteix també d’aquesta premissa.