• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Intervenció en la compareixença del Conseller de la Presidència

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN LA COMPAREIXENÇA PARLAMENTÀRIA DEL CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA PER INFORMAR DE LES PRIORITATS DEL GOVERN EN MATÈRIA D’ACCIÓ EXTERIOR I UNIÓ EUROPEA (22.03.13)

President, autoritats, diputats i diputades, convidats i convidades que ens acompanyen avui en aquesta compareixença.

Honorable Conseller, vull agrair-li en nom del meu grup la informació facilitada i l’explicació de les prioritats del seu Departament en matèria d’acció exterior i Unió Europea. Vull d’entrada manifestar el nostre suport a l’acció exterior de la Catalunya.

Però voldria fer, d’entrada, una distinció entre l’acció exterior de la Generalitat, l’acció exterior de Catalunya, entesa com a política sorgida d’un ampli consens polític, i l’acció exterior del Govern i de la majoria parlamentària que li dóna suport, quan persegueix objectius que no compartim.

Posaré un exemple: no tots els catalans compartim el plantejament de “transició nacional” recollit en l’”Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya”, subscrit entre CiU i ERC, que en el seu ANNEX 2, punt 7, diu el següent: “Impulsar la internacionalització del dret de decidir del poble de Catalunya i redactar un pla interdepartamental per a la transició nacional”.

Nosaltres no estem d’acord en aquest punt concret que, d’altra banda contrasta amb la resolució recentment aprovada per aquest Parlament que deia: “El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat, per tal de possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur”. Vostès en aquest tema semblen voler començar la casa per la teulada.

Potser és perquè encara no tenen el pla interdepartamental al que es van comprometre amb els seus socis de govern. Precisament en una qüestió transcendent com aquesta les improvisacions, les preses i les fugides endavant són especialment arriscades i els errors es paguen cars.

Des del punt de vista de l’acció exterior, que en la majoria de països és com deia una política sorgida d’un ampli consens institucional, ens convé especialment prestigiar la posició de Catalunya, i no hi ha millor prestigi internacional possible que el de comprometre’s amb el diàleg, la negociació i un permanent respecte a la legalitat. Hem de seguir acreditant que som gent seriosa, que no busca falses dreceres i, encara menys, que no pretén desconèixer la legalitat.

Per exemple, els recordo l’episodi com el protagonitzat pel govern escocès que va intentar amagar al Parlament de Holyrood un informe demanat pel propi govern en el que s’afirmava que la independència d’Escòcia implicaria una sortida de la Unió Europea amb la necessitat de demanar novament l’ingrés, la consegüent negociació i la necessitat d’assolir l’acord dels ara 28 països membres. Les coses són com són i negar la realitat no és la millor forma de canviar-la.

També des d’aquest punt de vista convé no oblidar la resposta oficial de la Casa Blanca a la petició la “petició de suport al poble de Catalunya en el seu esforç de decidir el seu propi futur” que cito literalment: “Els Estats Units reconeixen la cultura única i les tradicions catalanes, però considera que l’estatus de Catalunya és una qüestió interna espanyola. Estem segurs que el Govern i el poble espanyol resoldran aquesta qüestió d’acord amb les seves lleis i Constitució”.

En tot cas, esperem que convindran amb nosaltres que l’acció exterior de la Generalitat ha d’estar permanentment regida pel que estableix l’article 193 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que diu el següent:

Art. 193.1 La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors.

Art. 193.2 La Generalitat té capacitat per portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració General de l’Estat.

En aquest sentit, bo i compartint la inquietud sobre el contingut de l’avantprojecte de llei de l’acció exterior elaborat pel Govern d’Espanya, no podem deixar d’assenyalar la necessitat de trobar sinèrgies, emparades de forma explícita per l’article 195 del nostre Estatut, que diu: “La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat”.

Tots som molt conscients el cost de les anomenades estructures d’Estat, i més en aquest moment en que la duresa de la crisi econòmica aconsella prioritzar altre tipus de despeses.

Per tant, racionalitzar la despesa i els instruments de l’acció exterior esdevé una prioritat absoluta, que, en la nostra opinió, aconsella, més que mai, trobar elements de col·laboració amb l’Estat i prioritzar el suport a la internacionalització de les empreses catalanes per sobre de qualsevol altre objectiu.

Racionalitzar potser aconsellaria també que instruments com l’ICIP i l’IEMED depenguessin directament d’Acció Exterior.

Coincidim, conseller, en la necessitat de convèncer les institucions europees del fracàs de les polítiques d’austeritat.

També faríem be de pensar en l’acció exterior com una acció no només del Govern i del Parlament, sinó també de la societat civil que fins ara s’ha vist marginada de l’esforç comú com ho posa de relleu el manifest “Per una acció exterior de Catalunya participativa i compromesa”, signat per associacions i federacions d’associacions molt rellevants que demanava “poder participar activament en l’agenda i els continguts de l’acció exterior del govern de la Generalitat de Catalunya” i “que l’acció exterior de Catalunya tingui en compte els processos de diplomàcia pública que s’han generat des de tots els àmbits de la societat civil durant els darrers anys i reconegui aquest patrimoni”. Demandes que no han rebut encara una resposta prou satisfactòria del Govern. Esperem que el plantejament de diplomàcia pública que ens ha presentat avui permeti fer-ho.

També és preocupant la dràstica reducció del pressupost de cooperació, i ho és encara més el fet que el Govern no hagi pagat les quantitats compromeses amb moltes ONG’s corresponents a l’any 2010 i 2011. Mentre l’any 2012, a aquests efectes, sembla no haver existit. Volem cridar la seva atenció sobre aquest problema que està asfixiant moltes entitats i posant en perill la seva tasca inestimable que serveix a l’interès de Catalunya i que ha prestigiat el nostre país a tants països del món.

Conseller, per acabar li reitero la nostra disposició a donar suport a l’acció exterior de la Generalitat, sempre que s’ajusti als criteris que de forma breu hem intentat assenyalar. En aquest sentit, acollim amb interès la possibilitat de legislar sobre aquesta matèria en el marc estatutari.

Moltes gràcies.