• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Ja està tot decidit?

Ja està tot decidit?
intocabledigital.cat, 3.05.13

El President Mas ha convocat els partits i institucions que hem donat suport al dret a decidir a una cimera el proper dilluns. El PSC hi anirà per a donar veu a aquells que volen decidir el futur de tots però que no volen la independència. Volem reclamar joc net però les cartes semblen marcades per aquells que pensen que dret a decidir i consulta en favor de la independència són sinònims. El president Mas, presoner d’ERC, sembla pensar només en fer avançar el procés independentista embolcallat en la “transició nacional”.

Mas té presa en enllestir els preparatius de la seva particular interpretació del dret a decidir, una consigna segrestada i patrimonialitzada per un projecte independentista. Només així s’entén que abans de constituir la Comissió d’Estudi sobre el dret a decidir al Parlament, abans d’impulsar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir del que parlen alguns, ja hagi arrencat el Consell Nacional de Transició. Sembla evident que es pretén construir estructures d’Estat abans que la ciutadania s’hi hagi pronunciat. Es vol començar la casa per la teulada, vaja.

Resulta altament preocupant que Mas corri a citar els partits, sindicats, i societat civil per impulsat el dret a decidir, mentre va ajornant la cimera social que va proposar Pere Navarro. Mentre s’anuncien més de 900.000 aturats a Catalunya, el president dedica més temps a la “transició nacional” que al drama social i laboral del nostre país. Quan més caldria cercar l’acord amb el Govern d’Espanya sobre la flexibilització dels objectius de dèficit i dels terminis per assolir-los, quan més caldria posar-se d’acord en un nou model de finançament que respectés l’ordinalitat, quan més caldria acordar estratègies de creixement econòmic, creació d’ocupació i suport a les persones, famílies i empreses que ho passen més malament, s’opta per la via del conflicte i del carreró sense sortida.

El president Mas ja ha decidit, però la seva decisió no només és errònia sinó que ens perjudica a tots.