• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Desconèixer la realitat és insensat

DESCONÈIXER LA REALITAT ÉS INSENSAT

El Periódico de Catalunya, 1.07.13

Aquesta setmana s’ha constituït el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El PSC, tal com ja havia avançat fa setmanes, va decidir no participar-hi. Les nostres raons són, com totes, discutibles, però en la meva opinió molt sòlides. Ja en el nostre programa electoral ens comprometíem a “promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”. Acord i legalitat són les nostres guies de conducta. Per això no vàrem votar la declaració sobiranista del Parlament, avui recorreguda davant del Tribunal Constitucional, i, en canvi, vàrem proposar la resolució que afirmava “El Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta als ciutadans de Catalunya per a decidir sobre el seu futur”, resolució que va ser aprovada per una majoria molt àmplia. No ens cansarem d’insistir sobre la necessitat de l’acord i de cenyir-nos a la legalitat. No és cap caprici: si no és a través de l’acord no se celebrarà la consulta o, de celebrar-se un succedani de referèndum, no tindria cap efecte pràctic generant una monumental frustració.

Potser convé recordar quina va ser la resposta de la Casa Blanca als més de 33.000 ciutadans que van demanar suport pel dret a decidir: “Gràcies per la seva petició en referència al poble de Catalunya. Els Estats Units reconeixen la cultura i tradicions pròpies de la regió catalana, però consideren que l’estatus de Catalunya és un tema intern espanyol. Confiem que el govern i el poble espanyol resoldran aquesta qüestió d’acord amb les seves lleis i Constitució”. Més clar impossible: aquest tema l’hauran de resoldre entre vostès.

Tampoc ningú no pot esperar que les institucions europees juguin cap paper en la resolució d’aquest problema. Només cal transcriure el Dictamen del Comitè de les Regions aprovat el passat 12 d’abril a Brusel·les que, entre d’altres coses, diu: “El Comitè de les Regions declara que segons l’article 4.2 del Tractat de la Unió Europea (TUE), l’avenç d’una regió cap a la independència ha de ser considerat com un afer intern de l’Estat afectat i recorda que en el cas que una regió obtingués la independència i volgués integrar-se a la Unió Europea, hauria de presentar una candidatura oficial al Consell i seguir el procediment d’adhesió de l’article 49 del TUE com qualsevol Estat que volgués esdevenir un Estat membre de la UE”.

No pot estranyar ningú, doncs, que no participem de les iniciatives que pretenguin desconèixer la necessitat d’un acord entre les institucions catalanes i espanyoles, o que no se situïn de forma inequívoca en el marc de la legalitat. Ho fem per convicció, per responsabilitat, perquè no volem desconèixer la realitat, ni enganyar la ciutadania, ni provocar una enorme frustració de la que no en pot sortir res de bo. Per això també reclamem al govern de Catalunya que abandoni estratègies de confrontació i de curta volada. Ja ho posa ben difícil el govern del PP, no cal proporcionar-li excuses que dificultin encara més el diàleg i la negociació necessaris.

Mentre, els socialistes seguim treballant per construir una solució federal perquè seguim convençuts que són majoria els ciutadans que volen canviar les coses però que no volen trencar amb la resta d’Espanya. I el dia que es faci la consulta, tampoc no s’haurà de desconèixer aquesta realitat. La imposició d’un pensament únic, sigui quin sigui, està radicalment renyida amb la democràcia i la convivència.