• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Reflexions al fil de la Diada 2013

REFLEXIONS AL FIL DE LA DIADA 2013
Miquel Iceta
editorial del butlletí de la Fundació Rafael Campalans

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya ens proporciona cada any una oportunitat per reflexionar sobre el passat, el present i l’esdevenidor del nostre país. Pels catalanistes és una oportunitat per renovar un compromís cívic, cultural i polític amb l’autogovern de Catalunya i per celebrar els elements que ens defineixen com a societat. Pels progressistes, la Diada ha de servir també per afirmar la unitat civil, la cohesió social i el caràcter solidari del nostre poble. I pels federalistes és també un moment per afirmar la fraternitat que ens uneix a la resta de pobles d’Espanya i Europa en un món d’interdependències creixents i sobiranies compartides.

Convé no oblidar que ningú no pot atribuir-se en exclusiva la definició i la defensa del catalanisme. Hi ha moltes maneres d’estimar el país i la seva gent, de defensar els seus interessos. En la meva opinió, el catalanisme, és un sentiment cívic compartit, difús i transversal, un sentiment d’estima per la terra, la cultura, la historia i la llengua catalanes, és la convicció que des de l’autogovern de Catalunya podem construir una societat pròspera i avançada, lliure, segura, justa i solidària, un país en el qual els que hi vivim hem de poder desenvolupar en plenitud els nostres projectes de vida i intentar ser feliços. El catalanisme és un gran pacte de ciutadania, inclusiu i incloent, això el distingeix clarament de qualsevol forma de nacionalisme etnicista, supremacista o imperialista, de l’intent d’esborrar diferències, de negar conflictes socials, d’oblidar que les societats són plurals i amb graus d’identificació nacional ben diversos o d’excloure ningú d’aquest gran pacte de ciutadania en construcció. El catalanisme no s’alimenta del conflicte ni l’utilitza per defugir responsabilitats.

Els catalanistes de progrés ens estimem la pàtria concreta, la seva gent, no compartim un concepte essencialista de Catalunya. En paraules de Rafael Campalans “Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És, sobretot, aquest deler regenerador que s’encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntat d’història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres volem escriure No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir”.

Precisament per això enguany hem de subratllar la preocupació per la situació econòmica i social, que genera exclusió, pobresa i desigualtats, que priva d’oportunitats a una generació sencera, que provoca el deteriorament dels serveis públics i les bases de l’Estat del benestar que defineix el model social europeu a la construcció del qual han dedicat tants esforços moltes generacions. La Diada ha de ser també, doncs, una oportunitat per denunciar les polítiques d’austeritat ultrancera que guien els governs de Catalunya i Espanya, seguint els dictats de la democràcia cristiana alemanya i l’orientació liberal-conservadora de les institucions europees i de la majoria dels governs dels Estats membres, per reclamar una profunda reforma fiscal en el nostre país, una nova regulació dels mercats financers, la desaparició dels paradisos fiscals, i un veritable govern econòmic europeu capaç de desenvolupar una estratègia de rellançament econòmic i de creació d’ocupació.

Però sens dubte la celebració de la Diada Nacional estimula de forma ben especial el debat sobre els nous objectius nacionals i d’autogovern, un debat obligat després de la sentència del Tribunal Constitucional que va alterar l’Estatut votat per la ciutadania, i la necessitat de millorar el finançament i d’acabar amb l’escàs respecte del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya, i l’amenaça de recentralització apuntada per determinades polítiques del govern del PP.

L’alteració el 2010 d’allò que els catalans havien decidit el 2006 obliga a que qualsevol proposta de nou encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya hagi de ser sotmesa a la ratificació ciutadana. Les mobilitzacions ciutadanes del 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional, de la Diada de l’any 2012 en demanda d’un Estat propi i l’important participació previsible en la Via Catalana cap a la independència convocada amb motiu de la Diada d’enguany, mostren fins a quin punt és necessari trobar una resposta política a un clam ciutadà. Un clam que els socialistes catalans entenem en la mesura que nosaltres també considerem que cal revisar en profunditat l’encaix de Catalunya amb la resta d’Espanya a través d’una important reforma de la Constitució que hauria de ser sotmesa a referèndum.

Massa sovint hem hagut de defensar en solitari que l’exercici del dret a decidir només era possible a través d’un referèndum o consulta legal i acordat entre les institucions catalanes i espanyoles. Hem afirmat un i altre cop que els camins de la il·legalitat i la unilateralitat no porten enlloc, que Espanya és un Estat democràtic membre de la Unió Europea i que no hi ha dreceres per canviar de forma radical l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya. Per haver defensat amb fermesa aquest criteri hem estat fortament criticats. Convé recordar-ho avui quan sembla que el govern català finalment accepta els plantejaments que nosaltres hem defensat des del principi. Sempre hem dit que estàvem disposats a treballar per aconseguir la celebració d’una consulta legal i acordada. Aquest segueix essent el nostre compromís.