• Arxiu personal

    El mes de setembre de l'any 1977 començava la meva militància política. Aquesta pàgina recull els articles i intervencions públiques que he anat fent al llarg dels anys.
  • Correu electrònic

  • Xarxes socials

  • TRADUCTOR

  • Arxius

  • e-books gratuïts

  • La família socialista

Perquè hi seguim creient

Perquè hi seguim creient
ENDAVANT, abril 2010

Ben aviat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran d’elegir un nou Parlament del que en sortirà un nou President i un nou Govern. Al final, l’elecció és senzilla: tenir un President catalanista i federalista o bé tenir un President nacionalista i sobiranista que tingui com a objectiu últim la independència; tenir un govern de centreesquerra o un govern de centre dreta. És obvi que nosaltres defensem la continuïtat del president Montilla. Perquè seguim creient. No volem ni falses dreceres, ni sorpreses, ni invents, ni passes enrere. Confiem en el president Montilla i en l’equip que l’envolta. No podem jutjar la capacitat de l’equip d’Artur Mas senzillament perquè no en té (o si el té l’amaga).

Lluitarem per la victòria perquè seguim creient en el catalanisme social. Un projecte que es basa en cinc principis:

•    Catalanisme com a sentiment cívic transversal i integrador
•    Federalisme com a mecanisme d’entesa entre tots els pobles d’Espanya i d’Europa
•    Justícia social com a principi inspirador de les polítiques públiques
•    Vocació majoritària
•    Esperit reformista

Lluitarem per la victòria perquè seguim creient que el balanç de la feina feta pel govern de la Generalitat aquests darrers quatre anys és molt positiu:

•    Desenvolupament de l’Estatut
•    Nou finançament
•    El més important esforç inversor de la història
•    Més mestres, més mossos, més metges, més escoles, més centres de salut que mai
•    Acords de país: acord estratègic, llei d’educació, pactes nacionals d’habitatge, immigració, recerca i infraestructures

Lluitarem per la victòria perquè seguim creient que el nostre projecte és el que garanteix millor el progrés de Catalunya i la seva gent a través de cinc grans objectius:

•    Lluitar contra la crisi, crear llocs de treball i impulsar un canvi de model econòmic
•    Mantenir el sistema de protecció social
•    Desplegar l’autogovern i impulsar l’Espanya plural i l’evolució federal de l’Estat
•    Preparar el futur: infraestructures, educació, recerca
•    Assegurar la unitat civil dels catalans

Quan se’ns demana perquè confiem en el president Montilla, la resposta és senzilla: és el millor candidat que es presenta a les eleccions, té el millor equip, defensa els valors que comparteixen la majoria dels catalans, presenta un bon balanç de gestió i té el millor projecte de futur per a Catalunya. La resposta és senzilla: confiem en el president Montilla perquè seguim creient en tot això.

La prova del nou

LA PROVA DEL NOU

Endavant, agost 2009

El rotund èxit obtingut amb la negociació del nou sistema de finançament és la definitiva prova del nou de l’aptitud del socialisme català per governar Catalunya, la prova que acaba amb els injustos prejudicis escampats pels nostres principals adversaris polítics. Ja havíem demostrat que érem capaços de promoure el canvi del marc institucional amb l’aprovació del nou Estatut l’any 2006. També hem demostrat que érem capaços d’afrontar reptes negligits al llarg de dues dècades pels governs de CiU com la garantia de subministrament d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona a través de la planta dessaladora d’El Prat o el subministrament elèctric a les comarques gironines a través de la línia de molt alta tensió. També hem demostrat la capacitat d’arribar a pactes nacionals amb l’oposició en temes tan sensibles com l’educació o la immigració. Hem demostrat també la nostra capacitat de govern a través de l’augment espectacular de la inversió pública i l’increment significatiu del nombre de metges, mestres i mossos. Només faltava demostrar que érem capaços d’aconseguir acords amb el govern d’Espanya i que el fet de compartir projecte amb el PSOE no restaria força a les legítimes reivindicacions catalanes. Ans al contrari, l’estreta relació entre PSC i PSOE afavoreix l’assoliment de bons resultats perquè el PSC no abdica de la seva funció en tant que màxim representant dels interessos de Catalunya.

Queda molt a fer encara i més d’un any de legislatura per culminar la feina. El Govern ha de vetllar pel manteniment de l’actual nivell d’inversió pública, redreçar la precària situació del servei de rodalia assolint-ne la gestió l’any 2010, assegurar la posició determinant de les institucions catalanes en la gestió de l’aeroport de Barcelona-El Prat, crear el consorci tributari i garantir l’adequat ritme de desplegament estatutari. El Govern ha d’assegurar la millora en la prestació dels serveis públics que d’ell en depenen, donant la màxima prioritat a les polítiques socials i a l’esforç col·lectiu per a superar la crisi econòmica. Els treballadors, els emprenedors i els sectors socials que més ens necessiten han de trobar-nos permanentment al seu costat.

I al partit correspon anar preparant les noves prioritats programàtiques per al proper mandat, estrènyer la relació amb la societat i especialment amb tots els sectors que aspirem a representar, explicar l’acció dels governs de Catalunya i Espanya, assegurar la bona gestió municipal i preparar la cita electoral del 2010 amb la voluntat d’esdevenir, per primer cop en la història, el primer partit de Catalunya en les eleccions al Parlament, com succeeix en les eleccions municipals, generals i europees. És un objectiu ambiciós i, per primer cop, al nostre abast. Entre d’altres coses perquè, liderats pel President Montilla, ja hem fet la definitiva prova del nou.

Cap a l’11è Congrés del PSC

Cap a l’11è Congrés del PSC

L’Onzè Congrés del PSC se celebrarà coincidint amb el 30è aniversari del partit en el moment en que desenvolupem el major nivell de responsabilitats de govern de la nostra història. Precisament per això augmenta el nivell d’exigència envers el nostre projecte i la nostra organització. I tampoc no podem deixar de constatar un descens del nostre suport electoral i una erosió de la imatge de la política. Aquesta situació exigeix un enfortiment del partit, tant des del punt de vista polític, com des del punt de vista organitzatiu i de capacitat de representació i mediació social. Aquests han de ser alguns dels temes del debat congressual. Per incitar al debat la Comissió Executiva aprovarà el mes de setembre un guió temàtic a partir d’una desena d’objectius que trobareu resumits a continuació.

1. Modernitzar el nostre discurs, agenda i llenguatge; proporcionar un relat entenedor i un horitzó engrescador.

2. Atendre millor els neguits del nostre electorat més tradicional i entendre la seva evolució, situant en primer pla l’agenda social dels governs, atenent de forma especial els problemes derivats de la precarietat laboral, millorant la qualitat dels serveis públics, aprofundint en les polítiques d’habitatge i immigració, i repensant en profunditat el nostre discurs i les nostres polítiques per a les persones de més de 60 anys.

3. Representar millor la cultura del treball, els seus valors i les seves noves expressions, recuperant el discurs del valor del treball digne com a factor de socialització, impulsant la cultura de l’honestedat, l’esforç i la responsabilitat com a motors de l’ascens social, evitant que l’entrada prematura de joves en el mercat laboral els allunyi definitivament de la millora de la seva formació, assumint que els canvis en el món del treball exigeixen la reformulació d’algunes polítiques públiques, estrenyent les nostres relacions amb els sindicats i el món obrer, i participant activament en la recuperació de la memòria democràtica, obrera, popular, catalanista i federalista de la nostra història.

4. Obrir espais a nous protagonistes, impulsant la incorporació de gent nova al partit, a les seves estructures de direcció i a les candidatures electorals, donant més protagonisme als sectors de més recent incorporació, ampliant la xarxa de relacions i complicitats del partit a persones actives en el terreny associatiu i cultural, prioritzant la formació dels militants i els responsables del partit, i donant l’oportunitat a nous portaveus polítics del partit.

5. Estrènyer els nostres llaços amb els joves, acordant amb la JSC un pla per incrementar la seva presència entre els joves i la seva influència en el si del partit i estudiar noves formules organitzatives per a l’activisme jove, promovent la presència de gent jove en les estructures del partit i en responsabilitats institucionals, fent de l’emancipació juvenil una de les prioritats de l’acció política dels socialistes, incrementant la presència socialista en els instituts i centres de FP, promovent una presència activa a la Universitat, i subratllar la dimensió utòpica i transformadora del projecte socialista i la referència a les seves arrels llibertàries.

6. Esdevenir el partit per a la igualtat entre homes i dones, analitzant des d’una perspectiva de gènere les polítiques del partit, els seus missatges i les seves formes d’organitzar-se i desenvolupar l’acció política, augmentant la presència de dones en el partit i impulsant una presència paritària d’homes i dones en responsabilitats orgàniques i institucionals, fent permanent bandera de la igualtat i la paritat, i obrint nous mecanismes de participació que facin possible la conciliació de la vida personal, laboral i política.

7. Practicar una política de proximitat a tots els nivells, del president al darrer militant, millorant la ubicació, condicions i serveis dels locals del partit (oficines parlamentàries, formació oberta,…), revisant la política de publicacions i proporcionar la màxima atenció a la informació de ciutadans, simpatitzants, militants i responsables del partit, generalitzant la pràctica del “porta a porta” en campanya electoral i promoure campanyes específiques de contacte directe amb la ciutadania, millorant la nostra presència a Internet en un sentit ampli, millorant la comunicació del partit en tots els terrenys, utilitzant de forma intensiva les TIC en l’acció política i l’organització del partit, afavorint processos de participació en les grans decisions, i impulsant mecanismes de participació flexibles i oberts a persones i col·lectius.

8. Millorar la nostra capacitat de representar els sectors més dinàmics, establint mecanismes de relació específics amb emprenedors, autònoms i professionals, impulsant mecanismes de participació a través de Internet (militància on line, Agrupació virtual), prioritzant el treball envers els creadors d’opinió i els sectors culturals, i estant especialment alerta amb respecte de les demandes i la sensibilitat de la “Catalunya emergent” (emprenedors de 25 a 40 anys).

9. Escoltar millor la societat i oferir el partit com a instrument per a debatre i impulsar reformes, impulsar decididament una cultura de “partit atent”, de “partit que escolta”, capaç de contrastar permanentment la seva acció política amb la percepció ciutadana i els resultats concrets, passant a l’ofensiva en el debat polític i cultural, oferint el partit com a instrument de transformació social des del projecte majoritari del catalanisme social, impulsant el debat intern i promoure un debat extern sobre la renovació del projecte socialista, esdevenint el millor instrument de connexió amb les forces progressistes a nivell europeu i internacional.

10. Promoure campanyes de mobilització social i de participació electoral. Cal recordar que, tant per impulsar canvis profunds com per fer-los irreversibles, és imprescindible guanyar la batalla de les idees i convèncer una àmplia majoria ciutadana. Això implica la necessitat d’estimular la participació activa i crítica de la ciutadania en suport a l’acció dels governs de progrés i mobilitzar energies en favor de les reformes, establint una major complicitat amb els moviments socials progressistes i impulsant plataformes sectorials i temàtiques que esdevinguin agents socials del canvi.

Editorial

ENDAVANT

  

Tot el partit es troba ja immers en la preparació de les eleccions municipals del proper 27 de maig. Estem elegint candidats, fent noves llistes, fent balanços del mandat que s’acaba i elaborant el nou programa. És lògic que sigui així. Però convindria no perdre de vista quina és la raó de l’èxit socialista en les eleccions municipals que no és altra que l’encert en traduir en polítiques concretes les demandes ciutadanes.

Des de 1979 hem estat capaços com ningú d’analitzar la realitat a nivell local i de formular propostes per transformar-la en el sentit dels valors de llibertat, igualtat i justícia. Hem sabut donar serveis a les persones i promoure progrés econòmic a ciutats i viles. Hem sabut evolucionar al ritme que ho feien els nostres pobles i ciutats, en una actitud permanent d’escoltar la ciutadania, d’entendre-la i d’atendre-la. En aquest sentit, la preparació de les eleccions municipals és un moment especialment propici per desenvolupar un esforç intensiu de diàleg amb la societat per tal de garantir que els nostres plantejaments s’adaptin a l’evolució social. Ens ha tocat governar una societat en canvi, una societat en constant evolució, en la que apareixen de forma continuada nous reptes i noves oportunitats.

La ciutadania ha confiat majoritàriament en els socialistes perquè els nostres valors són compartits majoritàriament, perquè l’objectiu de garantir prosperitat i cohesió social és àmpliament compartit, perquè hem sabut adreçar-nos a la majoria i no exclusivament a un o altre sector, perquè la gent sap que els problemes complexes no tenen solucions senzilles, perquè la millor garantia pel futur és el treball constant i rigorós, no els focs d’encenalls.

Aquests són els elements del nostre èxit municipal. Posar en mans dels municipis els instruments per donar respostes concretes als problemes de la gent, en paraules de Manuel Bustos. Governar els canvis, en paraules de Celestino Corbacho. Fer del municipalisme, el socialisme a peu de carrer, en paraules de Jordi Hereu.

La creixent complexitat social augmenta els nivells d’exigència ciutadana. I això, lluny de desanimar-nos, ens ha d’esperonar a seguir sent el partit que millor expressa els desitjos de la majoria, el partit que millor entén la realitat, el partit més capacitat per a impulsar les reformes que ens acostin dia rere dia a la societat justa que perseguim.

Ens ha tocat de viure moments en que tan Catalunya com Espanya tenen governs presidits per socialistes, governs de progrés que desenvolupen programes amb un fort contingut social, governs que estan compromesos a enfortir el paper del món local, transferint més competències i més recursos als Ajuntaments. Els nostres adversaris són la dreta i la resignació (que és l’abstenció). Guanyarem novament aquest combat, que no és sinó un combat en favor del progrés i la justícia social.

Tornem a Europa

Tornem a Europa
Endavant núm. 68 (abril-juny 2004)

L’arrancada del govern de José Luis Rodríguez Zapatero no podia haver estat millor. La victòria electoral socialista del 14 de març, que expressava la voluntat de canvi que havien recollit al llarg de moltes setmanes totes les enquestes publicades –inclús les que pronosticaven una victòria del PP- va donar pas a la constitució d’un govern paritari format per homes i dones que han demostrat abastament la seva capacitat política i de gestió. L’encert de les primeres mesures adoptades pel govern demostra fins a quin punt els ciutadans i les ciutadanes que ens van fer confiança poden avui sentir-se orgullosos d’haver-ho fet. El propi debat d’investidura va significar la consagració d’una nova etapa política presidida pel diàleg i coherent amb els valors de progrés compartits per la majoria dels ciutadans i ciutadanes. Ben aviat el canvi va començar a prendre forma en decisions com la de fer tornar les tropes espanyoles desplegades a l’Iraq. Viatges significatius al Marroc, a Berlín i Paris. Discursos rellevants en la inauguració del Fòrum i en el debat celebrat al Senat sobre la política autonòmica que pensa desenvolupar el Govern. Paralització de la LOCE i del Pla Hidrològic.

El canvi també s’ha apreciat en el terreny autonòmic. Llum verda a la reforma de la Constitució, especialment pel que fa a la reforma del Senat. Llum verda a la reforma de l’Estatut. Llum verda a la revisió del finançament autonòmic. Llum verda a la participació de les Comunitats Autònomes en les decisions de la Unió Europea. Llum verda al reconeixement oficial de la llengua catalana a les institucions europees. Llum verda a la possibilitat que les Comunitats Autònomes participin en les cimeres Espanya-Portugal i Espanya-França. Compromís d’impulsar totes les llengües d’Espanya.

Les expectatives de canvi obertes a Catalunya, primer, i a Espanya, després, no s’han vist defraudades. Però encara queda molt camí a córrer. I una nova cita amb les urnes és a tocar de dits: les eleccions europees. En elles certificarem el canvi de rumb: tornem a Europa! Deixem enrera els que havien decidit fer seguidisme de l’administració nordamericana trencant la unitat europea, derrotem novament els que ens van ficar en una guerra injusta i il·legítima. Tornem a l’Europa cada cop més forta, cada cop més social, cada cop més solidària, cada cop més compromesa amb la pau i el respecte als drets humans arreu del món. Mobilitzem-nos per confirmar el camí assenyalat per Maragall i Zapatero. Derrotem els que voldrien fer servir el resultat electoral per desvirtuar el canvi decidit el 14 de març.

Miquel Iceta i Llorens
Portaveu del PSC (PSC-PSOE)